BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Ajuntament de Palamós - Notícies i Agenda - ECPv6.17.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://infopalamos.cat
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Ajuntament de Palamós - Notícies i Agenda
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260822T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260822T133000
DTSTAMP:20260714T082655Z
CREATED:20260714T082654Z
LAST-MODIFIED:20260714T082655Z
UID:10013806-1787400000-1787405400@infopalamos.cat
SUMMARY:ESTRENA: MAR CAMPS\, amb Paula Núñez
DESCRIPTION:No vingueu al poble a reposar (Ela Geminada) és un assaig literari que traça una mirada sobre un tros de país —l’Empordà\, l’Empordanet\, les Gavarres— a partir d’un enfilall d’històries en un context on els pobles s’han convertit en destinacions de desconnexió.\n\n***\n\nEntre l’observació crítica i la sensibilitat literària\, a No vingueu al poble a reposar Mar Camps dissecciona el fenomen d’un «èxode urbà» que busca pobles a mida; un desplaçament subtil que transforma el paisatge i els sons\, que canvia el comerç i el teixit veïnal\, que converteix els carrers en escenaris de pessebre per a fotos i caps de setmana.\n\nNo vingueu al poble a reposar és un llibre que no idealitza\, que s’escriu des d’un lloc concret i que defensa una idea senzilla: els nostres pobles reclamen ser entesos com a centres en si mateixos\, plens de vida\, contradiccions i veu pròpia.\n\n***\n\nMar Camps (Palamós\, 1991) és periodista. Graduada en Humanitats i amb un màster de Periodisme Internacional a la Universitat Pompeu Fabra. Coeditora de la revista La Llera del Ter i cofundadora del festival Literatura de Soca-rel\, ha col·laborat a Gavarres\, Diari de Girona\, El Punt Avui\, Hora Nova\, Revista de Girona\, La Mira\, Diari ARA i La Directa\, i és editora del llibre Arquitectura medieval a la llera del Ter (La Miniua\, 2025).  Va debutar en la ficció el 2025 amb Sense mans pel camí fondo\, la seva primera novel·la (Ed. Gavarres).
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/estrena-mar-camps-amb-paula-nunez/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/22-agost.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260808T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260808T133000
DTSTAMP:20260629T120925Z
CREATED:20260629T120924Z
LAST-MODIFIED:20260629T120925Z
UID:10013805-1786190400-1786195800@infopalamos.cat
SUMMARY:TROBADA: MIQUEL MARTÍN
DESCRIPTION:Llegendes de mar de la Costa Brava i Quan els pobles no tenien nom (Edicions Sidillà) són dos títols que reivindiquen aquelles llegendes que són una mostra d’enginy i saviesa popular\, d’imaginació i espontaneïtat\, i que expliquen l’origen de nombrosos indrets del país.\n\n***\n\nFa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava\, des de Blanes fins a Portbou\, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners\, pescadors\, sargidores\, patrons de barca\, mestres d’aixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar\, l’estimaven i el temien. Del mar arribava la vida i també la mort\, per això no ens ha d’estranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes\, monstres\, mariners perduts\, tempestes inesperades\, tresors amagats\, pirates\, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la gent\, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes\, d’altres inèdites. Llegendes poètiques\, històriques\, fabuloses\, esgarrifoses\, dramàtiques o plenes d’humor\, que l’autor no només ha recopilat a Llegendes de mar de la Costa Brava\, sinó també a Quan els pobles no tenien nom: Els orígens llegendaris de les nostres viles i ciutats.\n\nA Quan els pobles no tenien nom\, Martín ens explica com i per què van arribar a tenir-ne. Parla de pobles i poblets\, barris i veïnats\, així com de capitals i de grans ciutats del país\, ja que totes les col·lectivitats humanes cerquen el seu origen i les seves arrels. Sovint\, aquest origen es perd en temps molt antics i s’enllaça amb llegendes i mites fundacionals\, amb topònims o fites i personatges històrics. Perquè tenir un origen\, saber-ne la història i\, per tant\, poder-la explicar i mantenir viva\, ennobleix\, distingeix de la resta i enforteix el sentiment de pertinença a un poble o ciutat.\n\n***\n\nMiquel Martín i Serra (Begur\, 1969) és autor\, entre d’altres novel·les\, de Guanyaràs una mar llisa (Periscopi\, 2024)\, La drecera (Periscopi\, 2020) Premi M. Àngels Anglada de narrativa\, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any\, i L’estratègia de la gallina (Columna\, 2001) finalista del Premi Ramon Llull. També ha publicat Proses reposades (Periscopi\, 2025)\,  Quan els pobles no tenien nom (Sidillà\, 2021) i Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà\, 2012). Ha escrit nombrosos articles i assajos sobre Joan Vinyoli\, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop Edicions\, 2021)\, Joan Vinyoli\, el gall salvatge (premi Recvll de retrat literari 2019\, publicat a El Punt-Avui)\, «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli» dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç\, 2016)\, i l’estudi preliminar de Vent d’aram (Edicions 62\, 2015).
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/trobada-miquel-martin/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/8-agost.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260801T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260801T133000
DTSTAMP:20260629T120847Z
CREATED:20260629T120846Z
LAST-MODIFIED:20260629T120847Z
UID:10013804-1785585600-1785591000@infopalamos.cat
SUMMARY:TROBADA: XAVIER FEBRÉS & JOAN ARMANGUÉ
DESCRIPTION:Converses de sobretaula al Motel (Grup Gavarres) parteix de l’Empordà per pensar en més enllà\, i que reivindica la conversa com a instrument de lucidesa col·lectiva. El resultat és una radiografia –a voltes incòmoda i alhora esperançada- d’un territori que sovint s’ha idealitzat.\n\n***\n\n«Converseu\, benvolguts\, converseu!»\, diu el periodista i escriptor Sebastià Roig en el pròleg del llibre Converses de sobretaula al Motel: Diàleg sobre l’Empordà i el país d’avui. En un temps d’immediateses\, dos amics decideixen seure a taula i parlar a fons del país que trepitgen. No des de la nostàlgia ni des de la proclama\, sinó des de la voluntat d’entendre què passa i què hauria de passar. Al menjador del Motel Empordà\, entre plats memorables i sobretaules llargues\, entre l’spritz de l’aperitiu i l’armanyac de la sobretaula\, Joan Armangué i Xavier Febrés converteixen la conversa en una eina d’anàlisi.\n\nEn aquest nou volum\, el setzè\, de la col·lecció Narratives\, l’Empordà deixa de ser postal i esdevé objecte de diagnòstic. Els autors en disseccionen el mite fundacional\, la divisió administrativa\, el pes del turisme\, la pèrdua industrial\, les infraestructures\, la immigració\, el model urbà o les contradiccions socials. Amb dades i memòria\, amb experiència política i mirada literària\, practiquen un realisme dialogat que combina autocrítica\, rigor i compromís.\n\n***\n\nJoan Armangué (Figueres\, 1953) és economista i va ser alcalde de Figueres entre 1995 i 2007. Ha publicat diversos llibres d’assaig i història\, entre els quals destaquen Històries d’alcalde (Figueres\, 1995-2007)\, el volum número 8 de la col·lecció El caliu de la memòria d’Editorial Gavarres; Abdon Terradas\, primer alcalde republicà i socialista i El cooperativisme del vi a l’Empordà (com a coautor). Xavier Febrés (Barcelona\, 1949) és periodista i escriptor\, amb una àmplia obra centrada en la història i la cultura del país. Entre els seus llibres recents hi ha L’exprés de París\, El tresor de la Vajol i Motel Empordà\, elogi de l’amor estable\, publicats a Editorial Gavarres.
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/trobada-xavier-febres-joan-armangue/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/1-agost.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260731T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260731T200000
DTSTAMP:20260604T082915Z
CREATED:20260604T082914Z
LAST-MODIFIED:20260604T082915Z
UID:10013803-1785522600-1785528000@infopalamos.cat
SUMMARY:ESTRENA: JOSEP TORELLÓ\, amb Júlia Bacardit
DESCRIPTION:Meravelles tan breus (Edicions del Cràter) és una novel·la lírica i fragmentària sobre la joventut\, la creació i la pèrdua. Josep Torelló ens en parlarà\, en diàleg amb Júlia Bacardit.\n\n***\n\nA través d’un joc de veus —tu\, nosaltres i ella—\, el llibre recorre la memòria d’una generació que va creure tocar la plenitud: l’art\, la nit\, l’amor\, la ciutat i la sensació d’haver viscut\, ni que fos per instants\, una forma d’eternitat. El «tu» és el relat íntim d’un creador marcat per una presència absoluta que dona sentit a tot i que\, en desaparèixer\, deixa un buit irreversible. El «nosaltres» retrata una generació desencantada\, atrapada entre les promeses del progrés i el fàstic d’un present que no acaba de pertànyer-li. «Ella»\, artista i figura magnètica\, encarna el desig de durar i la convicció que només la creació pot desafiar la desaparició. Amb una prosa intensa\, musical i profundament urbana\, Meravelles tan breus reflexiona sobre la bellesa fugaç\, el preu de la lucidesa i la ferida d’haver estimat i viscut amb excés.\n\n***\n\nJosep Torelló (Barcelona\, 1982) és professor de Narrativa Audiovisual a la Universitat Politècnica de Catalunya\, on també coordina els estudis de Disseny\, Animació i Art Digital. Té una mirada interdisciplinària sobre les arts que travessa la seva obra narrativa\, teòrica i artística. Ha publicat la novel·la La tela blanca (2018) i va liderar la banda de rock Amics del Bosc. Viu envoltat de llibres\, pinta teles de grans formats\, estudia jazz i té més guitarres de les que necessita.\n\nJúlia Bacardit (Barcelona\, 1991) és periodista i escriptora. El 2017 va cofundar la revista de creació literària Branca\, era la meitat del pòdcast Les Golfes i col·labora a la premsa escrita\, actualment amb el suplement de cultura Revers d’ElNacional.cat. És autora d’El preu de ser mare (Apostroph\, 2019) i Dietari sentimental (Medusa\, 2023). Les seves obres més recents són El Raval a deshora (Núvol\, 2024) i Corresponsal d’enlloc (Pòrtic\, 2024).
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/estrena-josep-torello-amb-julia-bacardit/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/31-juliol.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260724T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260724T200000
DTSTAMP:20260604T082853Z
CREATED:20260604T082852Z
LAST-MODIFIED:20260604T082853Z
UID:10013802-1784917800-1784923200@infopalamos.cat
SUMMARY:CELEBREM: RAFFAELE LA CAPRIA\, amb Borja Bagunyà\, Cristina Garcia Molina i Bernat Reher
DESCRIPTION:Ara que LaBreu recupera Ferit de mort\, amb traducció de Bernat Reher\, celebrem Raffaele La Capria\, una de les figures centrals de la cultura napolitana del XX i influència directa del teatre d’Eduardo De Filippo\, del de Raffaele Viviani i del cinema de Paolo Sorrentino.\n\n***\n\nFerit de mort és la novel·la de Nàpols. La ciutat del mar i de la llum\, de la joventut suspesa i de l’estiu que sembla no acabar mai. Un sol matí acumula més de deu anys de records\, de l’estiu del 1943 fins al moment en què en Massimo De Luca marxa definitivament de la ciutat. El protagonista recorre una successió de fragments\, evocacions i retorns: la pesca submarina\, el Circolo\, les amistats\, el desig i l’amor per la Carla. El record d’un temps immòbil\, d’una felicitat fràgil\, d’un combat. Publicada el 1961 i guardonada amb el premi Strega\, Ferit de mort és una novel·la sobre la fascinació per la bellesa que t’immobilitza\, i sobre la necessitat de marxar per poder escapar d’una felicitat que\, si dura massa\, es converteix en una ferida sagnant. Una obra essencial de la literatura de postguerra.\n\n***\n\nRaffaele La Capria (Nàpols\, 1922 – Roma\, 2022) fou escriptor\, traductor\, periodista i guionista. Després de llicenciar-se en Dret\, s’estableix a Roma\, però no trenca mai el vincle literari i emocional amb Nàpols. Va debutar amb Un giorno d’impazienza (1952)\, però és conegut sobretot per Ferito a morte (1961\, premi Strega)\, la seva novel·la més emblemàtica. Entre les seves obres destaquen: L’armonia perduta (1986)\, La neve del Vesuvio (1988) i una extensa producció assagística que combina autobiografia\, reflexió literària i mirada crítica sobre la ciutat. Com a guionista\, va col·laborar a Le mani sulla città (1963)\, dirigida per Francesco Rosi i guardonada amb el Lleó d’Or al festival de Venècia. Va participar activament en la revista Sud\, en la qual va traduir\, a l’italià\, autors com T. S. Eliot i Orwell.\n\nCristina Garcia Molina (Granollers\, 1975) és escriptora i professora de literatura i d’escriptura. L’any 2014 va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions) i el 2022 va publicar Els irredempts (Labreu Edicions). Amb aquesta obra va ser finalista al Premi Finestres de narrativa en llengua catalana i més tard va guanyar el premi Llibreter (2023). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre. També ha publicat articles a revistes com Serra d’Or o La maleta de Portbou.\n\nBorja Bagunyà (Barcelona\, 1982) és professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona\, cofundador de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. Ha publicat els reculls de relats Apunts per al retrat d’una ciutat (Arola\, 2004)\, Defensa pròpia (Proa\, 2007\, Premi Mercè Rodoreda) i Plantes d’interior (Empúries\, 2011)\, així com l’assaig Trapologia (Ara Llibres\, 2018)\, escrit a quatre mans amb Max Besora.\n\nBernat Reher (Mataró\, 1999) és graduat en Humanitats per la UPF i en el màster de Gestió Cultural per la UOC. Actualment\, treballa a LaBreu Edicions. Es dedica al teatre i el sector editorial\, i escriu i participa en diversos mitjans com El Nacional.cat i Mentrimentres.
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/celebrem-raffaele-la-capria-amb-borja-bagunya-cristina-garcia-molina-i-bernat-reher/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/24-juliol.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260717T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260717T200000
DTSTAMP:20260604T082731Z
CREATED:20260604T082729Z
LAST-MODIFIED:20260604T082731Z
UID:10013801-1784313000-1784318400@infopalamos.cat
SUMMARY:ESTRENA: EVA BALTASAR\, amb Marina Pintor
DESCRIPTION:Peixos (Club Editor)\, la cinquena novel·la d’Eva Baltasar\, és una història d’amor. Un amor d’aquells que\, quan arriben\, val més que demanis pietat.\n\n***\n\n«Em desperto al seu llit\, a la seva habitació»\, llegim a Peixos. «He començat a viure la història més perillosa de la meva vida però encara no ho sé. No sé res\, en realitat. M’ha despertat la fressa del viure\, una invasió d’alè que és la resposta de la nit.\n\nAls peus del llit hi ha una finestra amb una persiana de cordill a la part de fora i porticons mig tancats per dins. La claror s’hi esquitlla com un airet\, encara feble i blava\, sura al damunt dels nostres cossos\, dubta un instant i amb un aleteig suau es posa al damunt de la Victòria. La miro mentre dorm\, destapada i nua. No goso tocar-la.\n\nM’aixeco\, obro els porticons i torno al llit. El dia penja al meu davant\, humit i resplendent. Veig la barana de l’eixida\, menjada per l’heura que neix al pati. La Victòria m’ha explicat que dins de l’heura hi viuen dracs\, dragons albins que amb el passar dels segles s’han tornat dòcils i petits. Per més que m’hi fixi\, no en veuré cap. Però veig ocells que guimben entre els arbres celebrant alguna cosa amb una piuladissa extraordinària. Compto els xiprers\, encara negres dins de la copa immensa del matí. Quatre capçades\, quatre dorments idèntics que\, a jutjar per com es pleguen\, somnien el mateix».\n\n***\n\nEva Baltasar (Barcelona\, 1978) havia publicat deu poemaris abans de posar-se a escriure novel·la: Laia\, Atàviques feres\, Reclam\, Dotze treballs\, Medi aquàtic\, Poemes d’una embarassada\, Vida limitada\, Animals d’hivern\, Neutre i Invertida. Entre 2018 i 2022 va publicar el tríptic que l’ha donada a conèixer arreu del món: Permagel (2018)\, finalista del Médicis Étranger i guanyadora del premi Llibreter\, va convertir-se immediatament en un d’aquells fenòmens literaris que expressen un canvi d’època. El 2020 va venir Boulder\, guanyadora del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any i finalista de l’International Booker Prize\, i el 2022 Mamut. Les seves obres s’han traduït a l’alemany\, l’anglès\, el castellà\, el danès\, l’eslovè\, el francès\, el gallec\, el grec\, l’italià\, el neerlandès\, el noruec\, el romanès\, el portuguès i el turc. Eva Baltasar no ha abandonat la poesia: Nus Schiele (2021)\, publicat també a Club Editor\, es va gestar alhora que les seves primeres novel·les.\n\nMarina Pintor Pareja (Barcelona\, 1992) col·labora amb mitjans com El Pais i La Lectora. Va resultar guanyadora de la Beca Finestres d’Assaig en Castellà amb el projecte La herida erótica\, on l’autora aspira a analitzar el comportament de la dona en crisi després d’haver patit qualsevol mena de violència sexual. La tesi de l’assaig és que la naturalesa de la ferida eròtica és bipolar i\, per tant\, conté qui l’ha patida en un circuit psíquic marcat per l’ambivalència entre l’excés i el defecte.
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/estrena-eva-baltasar-amb-marina-pintor/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/17-juliol.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260710T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260710T200000
DTSTAMP:20260604T074209Z
CREATED:20260604T074207Z
LAST-MODIFIED:20260604T074209Z
UID:10013800-1783708200-1783713600@infopalamos.cat
SUMMARY:ESTRENA: POL ESTRADA\, amb Xavier Pla
DESCRIPTION:Els arbres no s’ho mereixen (Ela Geminada) de Pol Estrada és una col·lecció de contes que sacsegen el seny i l’etiqueta. Les narracions transiten entre l’absurd i la lucidesa\, la caricatura i la tragèdia\, el joc i la ferida.\n\n***\n\nAmb un estil desvergonyit i una llengua precisa\, el debut en novel·la de Pol Estrada construeix un univers on tot és susceptible de mofa —la família\, el sexe\, la religió\, la mort— però també d’esquinçament. Aquí les rialles sovint s’ofeguen a mig coll\, perquè et fan riure quan no toca i rere la sàtira s’amaga la crueltat\, la tendresa o la desesperació. Aquest llibre és una declaració de guerra a la literalitat i un cant al deliri lúdic\, però també converteix la incomoditat en una forma de plaer narratiu.\n\n«És una gran notícia que la lectura de l’opera prima d’un narrador ens porti ressons de Quim Monzó i de Pau Riba alhora»\, ha dit Màrius Serra del debut de Pol Estrada. «Potser els arbres no s’ho mereixen\, però el món de la literatura catalana sí».\n\n***\n\nPol Estrada (Castellcir\, 1998)\, diu la seva biografia a l’Ela Geminada\, encara no ha fet res.\n\nXavier Pla (Girona\, 1966) és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona\, on dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme. Es va doctorar en literatura comparada a la Université de Paris Sorbonne (Paris-IV) l’any 1996. Ha publicat els llibres Josep Pla\, ficció autobiogràfica i veritat literària (1997)\, Simenon i la connexió catalana (2007) i El soldat de Baltimore: Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció (2022). En els últims anys ha publicat estudis sobre Josep Pla\, Eugeni d’Ors\, Eugeni Xammar\, Blai Bonet\, Joan Sales\, Mercè Rodoreda o Prudenci Bertrana\, i ha editat volums col·lectius sobre figures com Marcel Proust\, Jorge Semprún o Claudio Magris. El 2014 va editar i prologar La vida lenta: Notes per a tres diaris\, un llibre inèdit que recull les anotacions de Josep Pla els anys 1956\, 1957 i 1964. També ha tingut cura del manuscrit original català de la Història de la Segona República Espanyola (2020) i de l’antologia La inflació alemanya: Cròniques 1923-1924 (2023). El 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un cor furtiu és la seva obra més recent.
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/estrena-pol-estrada-amb-xavier-pla/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/10-juliol.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260703T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260703T200000
DTSTAMP:20260611T073924Z
CREATED:20260611T073923Z
LAST-MODIFIED:20260611T073924Z
UID:10013799-1783103400-1783108800@infopalamos.cat
SUMMARY:CARLES REBASSA\, amb Adrià Targa
DESCRIPTION:Guardonat amb el 66è Premi Sant Jordi\, Prometeu de mil maneres (Univers) és una novel·la coral que amalgama el desig\, la desesperació\, la mentida\, la lluita de classes\, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat\, Palma\, que no se sap regenerar sense destruir-se.\n\n***\n\nPrometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s’ha capgirat després de conèixer\, en un lloc nocturn de piques\, el jove Carles. D’aquell moment ençà\, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics\, els amants\, la feina\, la ciutat\, els assassins\, la mort.\n\n«Jo»\, escriu Carles Rebassa a la novel·la\, «no em prenc seriosament la feina. Això no és la meva feina. Aquí sóc obedient\, verinós\, callat\, més atractiu fins i tot que la imatge del mirall. Però no m’interessa que la gent hi estiga bé\, al Cafè. Me’n fot\, tant me fa si em diuen “Gràcies\, molt amable”. Sóc en Prometeu Dolors\, jo\, ningú altre».\n\n***\n\nCarles Rebassa (Palma\, 1977) és poeta. Ha publicat els llibres de poesia Requiescat in pace\, amb Pere Perelló\, Poema B\, Els joves i les vídues\, Pluja de foc\, Sons bruts i El Caire Formentera. També és autor de la novel·la Eren ells i del llibre biogràfic Mite i pols de Blai Bonet. Ha guanyat els premis Ausiàs March\, Carles Riba i Gabriel Ferrater de poesia\, el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana i el Premi Ricard Torrents d’assaig. Creu en la introspecció de la lectura i en l’oralitat de la poesia\, i fa recitals arreu d’ençà que era ben jove. Viu a Barcelona i escriu. Prometeu de mil maneres és la segona novel·la que publica.\n\nAdrià Targa (Tarragona\, 1987) és llicenciat en Filologia Clàssica i treballa a l’educació secundària. Ha publicat els llibres de poemes L’exili de Constança (Cossetània\, 2008)\, Boques en calma (Edicions 62\, 2010; Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat)\, Ícar (Edicions Poncianes\, 2015) i la plaquette Liorna (Els papers díscols\, 2015). També ha traduït del gallec Celebració de Gonzalo Hermo (Godall\, 2016) i té poemes publicats a Amors sense casa (Angle\, 2018)\, antologia LGBTQ de la poesia catalana. La seva obra més recent\, Arnau (Proa\, 2024)\, guardonat amb el Premi de la Crítica de Poesia Catalana.
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/carles-rebassa-amb-adria-targa/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/3-juliol.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260619T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260619T200000
DTSTAMP:20260529T064302Z
CREATED:20260522T082204Z
LAST-MODIFIED:20260529T064302Z
UID:10013649-1781893800-1781899200@infopalamos.cat
SUMMARY:Trobada: Llucia Ramis & Stefanie Kremser
DESCRIPTION:Stefanie Kremser ens convida a entrar a les llars de la seva vida a Acció de gràcies per una casa (Edicions de 1984) i Llucia Ramis radiografia\, amb to personal\, la crisi de l’habitatge a Un metre quadrat (Anagrama/Libros del Asteroide). Posem a les seves autores en diàleg.  \n***  \nA mig camí entre el reportatge literari\, les memòries i l’anàlisi periodística\, Llucia Ramis aborda a Un metre quadrat el problema de l’habitatge en el nostre país mentre relata la seva pròpia història com a llogatera en els pisos on ha viscut al llarg de les últimes tres dècades. Una crònica íntima i sentimental dels espais i les persones que van conformar diferents etapes de la vida de l’autora i un mapa de la gentrificació progressiva de les ciutats i de les causes i conseqüències de l’encariment del nivell de vida.  \nAmb cada porta i finestra que s’obre a Acció de gràcies per una casa\, per altra banda\, sentim la remor d’unes dones que endrecen objectes\, gestos\, idees\, sentiments. Perquè una casa és molt més que les seves quatre parets\, i pot ser tan diversa i personal com els seus habitants al llarg del temps. A mig camí de la memòria i l’assaig\, són moltes les veus que escoltem a Acció de gràcies per una casa: veus reals i de ficció\, veus d’altres escriptores\, pensadores i artistes que ens transmeten històries\, vivències\, desitjos\, i que totes juntes afinen el sentit d’aquest llibre: tenir un lloc on puguis dir «això és casa meva».  \n***  \nStefanie Kremser viu a Barcelona des del 2003. Va néixer a Düsseldorf el 1967\, va créixer amb la seva família germanoboliviana a São Paulo i va estudiar cinema documental a Múnic. És autora de quatre llibres de narrativa\, tots traduïts al català: Postal de Copacabana (Club Editor\, 2007)\, Carrer dels Oblidats (Empúries\, 2012)\, i\, publicats a Edicions de 1984\, El dia que vaig aprendre a volar (2016) i Si aquest carrer fos meu (2020). Acció de gràcies per una casa és el seu primer llibre escrit en català.  \nEl 2018\, Llucia Ramis (Palma\, 1977) va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Les possessions\, publicada en castellà per Libros del Asteroide\, traduïda a l’alemany i mereixedora així mateix del Premi Setè Cel de Salt. També és autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys\, Egosurfing (Premi Josep Pla 2010) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Premi Time Out al creador de l’any 2013)\, recuperada en butxaca per Anagrama l’any 2022. El seu darrer llibre\, Un metre quadrat\, va guanyar el IV Premi de No Ficció Libros del Asteroide. 
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/trobada-llucia-ramis-stefanie-kremser/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/19-juny-palamos.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260612T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260612T200000
DTSTAMP:20260518T113623Z
CREATED:20260518T104009Z
LAST-MODIFIED:20260518T113623Z
UID:10013648-1781289000-1781294400@infopalamos.cat
SUMMARY:Estrena: Màrius Serra\, amb Adrià Pujol
DESCRIPTION:Amb El mal entés (Proa)\, Màrius Serra ha escrit una tragicomèdia tendra i punyent que eleva el malentès a l’única certesa de la vida contemporània.  \n***  \nEl mal entès mostra el pes de l’atzar en les nostres vides. El protagonista és Joan Ferrer\, un traductor de vida tranquil·la que veu com se li ensorra el món quan la seva dona\, la Rosa\, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba\, poc després que hagués descobert la infidelitat del Joan amb la cangur. La nena sobreviu\, però ben aviat el Joan descobrirà que no n’és el pare biològic. Aquest descobriment desencadena una cascada de revelacions\, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència —la familiar\, la sentimental\, la professional i la legal—. El Joan ha de superar una autèntica cursa d’obstacles\, de Barcelona a Maçanet de la Selva\, passant per les selves de l’Amèrica Central\, camuflat en més d’una identitat.  \n***  \nL’obra literària de Màrius Serra (Barcelona\, 1963) ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona\, Serra d’Or\, Lletra d’Or\, Ramon Llull o Sant Jordi. Ha publicat més de dotze mil mots encreuats\, cinc mil articles i una trentena de llibres\, entre els quals destaquen Mon oncle\, La vida normal\, Verbàlia\, Farsa\, Quiet\, Plans de futur\, Res no és perfecte a Hawaii\, La novel·la de Sant Jordi i La dona més pintada. Ha traduït al català\, entre d’altres\, obres d’Edmund White\, Tom Sharpe\, Groucho Marx\, Henry Miller o Tom Stoppard. La seva versió actualitzada del clàssic Tirant lo Blanc\, de Joanot Martorell\, ha obtingut els elogis dels especialistes i un gran èxit popular. Fins i tot se n’ha estrenat una versió teatral. Actualment té obertes dues sèries: Les aventures de la Napeu\, per a lectors de 8 a 98 anys\, i la sèrie Comas i Coma\, de la qual El rol del Roc és el quart lliurament.  \nAdrià Pujol Cruells (Begur\, 1974) és antropòleg\, escriptor i traductor. Pujol és autor de Escafarlata d’Empordà (2011)\, Picadura de Barcelona (2014)\, La carpeta és blava (2017)\, Els barcelonins (2017)\, El fill del corrector / Arre\, arre\, corrector (2018)\, Míster Folch (2019) i Els llocs on ha dormit Jonàs (2021)\, entre altres obres. A més\, col·labora en mitjans de comunicació com ara el Diari de Girona i El Quadern d’El País. La seva traducció de L’eclipsi de Georges Perec va rebre el Premi Serra d’Or de Traducció (2018) i el premi Manuel Serrat Crespo de Traducció literària (2018). A Fragmenta hi ha publicat La gola (2019)\, dins de la sèrie Pecats capitals. 
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/estrena-marius-serra-amb-adria-pujol/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/12-juny.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260605T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260605T200000
DTSTAMP:20260512T113707Z
CREATED:20260512T113704Z
LAST-MODIFIED:20260512T113707Z
UID:10013647-1780684200-1780689600@infopalamos.cat
SUMMARY:Trobada: Miqui Otero\, Irene Pujadas i Jordi Puntí
DESCRIPTION:Els relats de Sembla mentida (Quaderns Crems) neixen de les col·laboracions de Miqui Otero\, Irene Pujadas i Jordi Puntí a El suplement de Catalunya Ràdio. Basats en les vivències dels oients\, els autors s’endinsen amb veritable ofici en el terreny de la ficció.  \n***  \nA partir d’experiències reals dels oients d’un programa de ràdio\, Otero\, Pujadas i Puntí teixeixen trames que es perden en el territori de la imaginació i que transporten els lectors a realitats tant familiars com inesperades\, les quals semblen suggerir tot el que la quotidianitat ens convida a llegir entre línies. El resultat és un extraordinari mosaic de veus que plasma la vida tal com és: tant tendra com imprevisible\, amarga i espaterrant\, però sempre divertida.   \nSembla mentida\, però…  \n***  \nMiqui Otero (Barcelona\, 1980) és autor d’Hilo musical (2010)\, La cápsula del tiempo (2012)\, Rayos (2016)\, Simón (2020) —premi Ojo Crítico de narrativa i finalista del Dulce Chacón— i Orquesta (2024). Ha estat traduït a l’italià\, l’alemany\, el francès i el portuguès\, entre altres llengües.  \nIrene Pujadas (Sant Just Desvern\, 1990) ha participat en antologies com El meu primer llibre porno (2023) o la revista Carn de Cap\, i ha publicat Els desperfectes (2021) —premi Documenta i Ciutat de Barcelona— i La intrusa (2025) —premi Finestres de Narrativa en Català 2025—.  \nJordi Puntí (Manlleu\, 1967) ha publicat\, entre d’altres\, els reculls de contes Animals tristos (2002) i Això no és Amèrica (2017)\, i les novel·les Maletes perdudes (2010) —premis Llibreter i Lletra d’Or\, i traduïda a setze llengües— i Confeti (2024) —premi Sant Jordi 2023—. També és autor de la ficció autobiogràfica Els castellans (2011). 
URL:https://infopalamos.cat/esdeveniment/trobada-miqui-otero-irene-pujadas-i-jordi-punti/
LOCATION:Llibreria Finestres Palamós\, c/ Major\, 48\, Palamós\, 17230
CATEGORIES:Cultura i Patrimoni
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://infopalamos.cat/wp-content/uploads/2026/05/5-juny.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR