L’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés; el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma; el director general de la Fundació “la Caixa”, Jaume Lanaspa; i el delegat general de “la Caixa” a Girona, Jordi Nicolau, han signat aquest matí un conveni de col•laboració per a la restauració del Castell de Sant Esteve de La Fosca.
Aquest conveni s’emmarca en el programa Romànic Obert, que van posar en marxa l’any 2009 la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”. L’acord subscrit avui entre les tres parts estableix la realització d’una sèrie d’actuacions de consolidació i millora del Castell de Sant Esteve de La Fosca de Palamós. Amb aquest objectiu s’encarregarà la redacció d’un projecte en el qual s’estableixin els treballs a realitzar en els quals també s’incorporarà la prospecció arqueològica d’aquest bé.
La inversió prevista per a aquestes actuacions és de 130.000 euros aportats per l’Obra Social “la Caixa”. Un cop enllestides les tasques el Castell de Sant Esteve de La Fosca es tornarà a obrir al públic per tal que es pugui visitar. El conveni també estableix la creació d’una comissió específica de seguiment del projecte amb representació de les tres institucions implicades.
EL CASTELL DE SANT ESTEVE
Les ruïnes del Castell de Sant Esteve de la Fosca es troben situades en un promontori estratègic al caire d’un penya-segat, entre la platja de la Fosca i S’Alguer de Palamós. La seva edificació va ser cosntruïda damunt d’edificacions romanes i segurament aquestes damunt d’antics establiments ibèrics.
La primera referència escrita és de 1272. en una escriptura d’aquest any es desprèn que el senyor del castell cobrava el delme del peix que es pescava al lloc de la Fosca. La història del castell comença realment quan el rei Pere II, el Gran, l’any 1277, encarrega a Astruc Ravaia la seva compra a Dalmau de Palol.
Aquestes terres comprenien la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, de totes les terres de conreu i vinyes, els masos, homes i dones del domini que el castell tenia en terra i en mar fins a la part de llevant de l’Aubi. Aquestes terres s’anomenaren Port Reial de Palamós i són aproximadament les que actualment formen el terme municipal de la vila.
A partir de la compra d’aquestes terres, s’afavorí el poblament de Palamós amb privilegis que se consolidaren més tard en el document de formació de la vila, la carta pobla 1279, que després confirmaria Jaume II el 1293.
Des d’antic té una petita capella dedicada a Sant Esteve. Els veins de la Fosca i de Sant Joan hi celebraven actes religiosos ja abans de 1329. El 1394 ho compra Berenguer de Cruïlles i és transformat com a mas el 1396. a partir del segle XIV perd importància com a fortalesa en benefici de Palamós. A les escriptures es canvia la denominació de “terme del castell de Sant Esteve” per la de “terme de Palamós”.
Encara que el castell es convertís en un mas, a partir de finals del s.XIV, cal remarcar que en certes èpoques es va intentar convertir-lo altra vegada en baluard defensiu, especialment de cara a fer front a les incursions dels pirates turcs i algerians.
Aquesta dualitat entre mas i baluard de guaita es prolongà molts anys. Al segle XVIII, el perill dels pirates havia minvat molt, però en canvi havien fet acte de presència dos altres perills: la por a la pesta del nord d’Àfrica i a les naus angleses, per això es continuà la vigilància marítima.
Fins fa cinquanta anys el castell va romandre com a mas, després fou definitivament abandonat. En l’actualitat, l’entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s’hi aixecava recolzada en l’antiga construcció. Resta la part d’una torre baixa de planta rectangular, així com un mur i les restes d’una altra torre.
El seu estat actual, de degradació progressiva, és la que fa urgent l’inici de les actuacions per a la seva restauració. Els treballs que es portaran a terme en primer lloc seran la consolidació i estintolament per a poder iniciar els estudis previs. Això inclou la redacció de plànols, un estudi històric i l’excavació arqueològica pertinent per a poder iniciar posteriorment la restauració.