Tertúlia literària: Palau de la lluna, de Paul Auster

A la Tertúlia literària comentarem Palau de la lluna de Paul Auster, traducció de Marc Rubió.

El protagonista, el Marco Stanley Fogg, relata els fets que han marcat fins ara la seva existència. Es tracta d’una mena d’autobiografia, personal i també nacional, en què Auster aborda el trànsit de l’adolescència a l’edat adulta.
Un periple vital a la recerca de la pròpia identitat, al llarg dels Estats Units de les dècades de 1960 i 1970. De pare desaparegut, després de quedar orfe de mare, l’acull l’oncle, qui temps després també morirà. En Marco, aleshores jove estudiant universitari, arruïnat, haurà de sobreviure revenent els llibres de l’extensa biblioteca de l’oncle. Fins que, finalment, acaba al carrer, absolutament sol. Però l’atzar i altres personatges encara han de capgirar la seva història.

Paul Benjamin Auster va néixer el 1947 a Newark (Nova Jersey, EUA) en una família jueva de classe mitjana. Va estudiar Literatura comparada a la Universitat de Columbia. És aquí que comença a escriure sobre cinema, crea algun primer guió cinematogràfic i poemes. Continua els seus estudis a París. Entre 1971 i 1974, s’instal·la novament a París i malviu fent traduccions. De retorn als EUA, es casa amb Lydia Davis, però el matrimoni, del qual neix un fill, dura només 4 anys. I li costa molt de refer-se.
Després d’una primera obra autobiogràfica de cert èxit (La invenció de la solitud), es consagra com a escriptor entre finals dels 80 i els anys 90. En la seva obra, en què destaca la seva particular narrativa poètica, temes com l’atzar i la mort són una constant.
Va viure la major part de la seva vida al barri novaiorquès de Brooklyn, amb la seva segona dona, la també escriptora Siri Hustvedt. Va morir l’abril del 2024 a causa d’un càncer de pulmó quan tenia 77 anys.