El Museu de la Pesca de Palamós fa una crida als ciutadans per a l’aportació de fotografies relacionades amb l’acte de cuinar o de menjar, en dies de festa o de diari, en platges, barques, barraques o a casa. L’acte de menjar i entaular-se a casa nostra no ha canviat tant i conserva molt de l’essència d’anys enrere, però canvia el decorat, la manera de vestir i la gent que hi apareix.
És per això que el Museu requereix la col•laboració ciutadana aportant aquestes imatges, que moltes d’elles formen part d’àlbums familiars, per tal que els tècnics del museu puguin digitalitzar i documentar.
Aquest projecte permetrà completar la recollida de receptes de cuina i de coneixements lligats a la gastronomia local que es duu a terme des del Museu de la Pesca, l’Espai del Peix i el Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Documare).
Com aportar la imatge
Les persones interessades a col•laborar amb l’aportació d’imatges es poden adreçar al Museu de la Pesca (moll pesquer s/n), també a la seva seu administrativa de la Casa Montaner (pl. Dels Països Catalans), o bé al telèfon 972 60 12 44, i al e-mail: museudelapesca@palamos.cat.
“Imatges que fan parlar”
Mitjançant l’activitat “Imatges que fan parlar” iniciada el 2009, s’ha permès visionar més de 1.500 fotografies relacionades amb les barques, les tripulacions o les peixateries, i que el públic participant ha ajudat a documentar aportant informació fruit dels records que els evoquen.
Amb “Imatges que fan parlar”, de la qual ja s’han fet una trentena de sessions, l’aportació d’informació es vehicula mitjançant els records de molts palamosins i palamosines que van ser testimonis dels fets històrics, quotidians o de les diverses èpoques que recullen aquestes fotografies.
Aquesta participació ciutadana permet entre altres, definir i concretar l’acte, les persones, o els racons que mostren les imatges que formen aquest fons.
Amb aquesta proposta el Museu de la Pesca aconsegueix apropar i descobrir tota aquella informació oral del passat immediat de la vila que no ha estat escrita ni quantificada enlloc, activant una proposta que possibilita també que la memòria individual de la gent no es perdi.