El passat dimarts 22 de març, el Ple de l’Ajuntament de Palamós va aprovar una moció a favor de la dació en el pagament de les hipoteques i l’eliminació de les clàusules del sòl, adoptant les mesures necessàries per evitar desnonaments per motius econòmics.
Aquesta moció, proposada pel Síndic Municipal de Greuges de Palamós, va ser aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques amb representació al consistori palamosí (grup municipal Socialista, grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Entesa Palamós-St. Joan, grup municipal de Ciutadans de Palamós, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Palamós-St. Joan i grup municipal Popular).
La situació de crisi actual ha suposat que moltes famílies es trobin en una situació límit que no els permet cobrir les necessitats més bàsiques i complir amb el pagament de la seva hipoteca. Això comporta que algunes d’aquestes famílies acabin perdent el seu habitatge, amb l’agreujant que la legislació actual fa que hagin de continuar pagant la hipoteca al banc.
Amb l’aprovació d’aquesta moció el Ple de l’Ajuntament de Palamós deixa palès la seva disconformitat davant d’aquesta situació injusta que fa que en cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant les famílies en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.
El document aprovat demana la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos, i declara abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.
A la demarcació de Girona, els habitatges embargats han crescut, durant el 2010 un 34,7%, amb un total de 2.151 xifra que quadruplica les dades del 2007 i que suposa que uns 5.000 gironins hagin perdut la casa per no pagar la hipoteca en els últims tres anys, segons afirmen estudis realitzats per associacions de consumidors i usuaris de bancs i caixes i el sindicat UGT.
En bona part de les legislacions europees com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.
Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès.
D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.
Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’Estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil•lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.
La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa a les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.
L’acord aprovat al Ple es farà arribar al Consell de Ministres, i especialment al Ministeri d’Economia i al Ministeri de Justícia, al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.
