Diversos temporals i fenòmens meteorològics ocorreguts els darrers anys, varen provocar diverses esllavissades i danys importants en estructures arqueològiques del poblat ibèric de Castell. Per aquest motiu, davant el perill que suposaven aquestes esllavissades i la possibilitat que n’hi hagués de noves, amb el consegüent risc per als visitants, es va tancar el jaciment al públic.
El passat mes d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni es va reobrir la plataforma inferior del poblat ibèric de Castell a la visita pública. Pocs dies després d’aquesta reobertura, el personal del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), en un dels controls rutinaris que es fan al jaciment, va detectar greus danys en una de les cisternes del conjunt arqueològic.
Concretament a finals d’octubre es va comprovar com de forma intencionada s’havien arrencat blocs de pedra de la cisterna principal del poblat i de murs adjacents a aquesta cisterna i s’havien estavellat, també de forma intencionada, al fons de la mateixa cisterna.
Aquests actes han estat denunciats als cossos de Mossos d’Esquadra i d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, qui s’encarregaran de la investigació dels fets.
El cost de la reparació d’aquests actes vandàlics supera els 5.000 €. En les properes setmanes està previst coordinar els treballs de restauració i consolidació de la cisterna i els murs afectats.
No és la primera vegada que el jaciment ibèric de Castell pateix actes vandàlics. En els darrers anys, aquest jaciment ha patit de forma reiterada pintades amb esprai en diversos elements arqueològics.
El MAC i l’Ajuntament de Palamós condemnen aquest tipus d’actes vandàlics que han afectat i destruït part del patrimoni arqueològic local. Es tracta d’un jaciment declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN). Aquest tipus d’actes malmeten el patrimoni arqueològic i històric. També fan una crida a la ciutadania a respectar els monuments històrics.
Castell, un enclavament ibèric estratègic
El poblat ibèric de Castell està ubicat en un promontori que s’endinsa en el mar, unit a terra ferma per un petit istme al final de la platja de Castell.
Les primeres evidències d’ocupació humana daten del segle VI aC, quan en aquest lloc s’establí una petita comunitat indígena de la primera Edat del Ferro i, a finals del segle V aC, es conforma el primer assentament ibèric, concentrat a la plataforma superior del promontori i en terrasses ubicades a llevant i a ponent.
Amb l’arribada dels romans al territori, a finals del segle III aC, el poblat va continuar evolucionant urbanísticament, a diferència de la majoria d’assentaments d’aquesta cultura que majoritàriament varen ser abandonats. Més endavant, la pèrdua d’importància estratègica, sobretot des del punt de vista comercial, va fer innecessari el manteniment d’aquest poblat que s’aniria abandonant progressivament en el decurs del segle I dC.
El poblat ibèric de Castell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, segons l’acord de 17 de setembre de 1996, del Govern de la Generalitat, que figura al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya – DOGC 2272 de 23 d’octubre de 1996 i també està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.
