El proper dissabte 10 de novembre, el teatre La Gorga de Palamós acollirà la representació de l’espectacle “Joan Pera, Capri”, que aquest popular actor català dedica a la figura del reconegut actor, humorista i monologuista Joan Capri (1917-2000).
Aquest muntatge que ja ha triomfat en molts escenaris catalans es basa principalment dos dels monòlegs més famosos de Capri, concretament El pobre González i Nàufrags.
La ironia amable però incisiva de Joan Capri el va convertir en una caricatura del català tipus dels anys 60, 70 i 80, que va fer riure a diverses generacions. Ara damunt l’escenari se sumen dos emblemes de l’humor català, units en la tasca d’entretenir i divertir en una comèdia de gran qualitat protagonitzada per l’entranyable actor de l’escena catalana, Joan Pera.
ENTRADES EXHAURIDES
L’espectacle “Joan Pera, Capri” es representarà el proper dissabte a partir de les 20.30 h al teatre La Gorga, en una única funció que ja té totes les seves localitats exhaurides. Les entrades per aquest espectacle es van posar a la venda anticipada el passat dia 29 d’octubre, i a principis d’aquesta setmana ja s’havien esgotat, amb la qual cosa La Gorga, amb un aforament de 322 localitats, presentarà dissabte un ple total.
JOAN PERA
Abans de triomfar amb els monòlegs de Capri, Joan Pera ho ha fet amb espectacles com “Violines y Trompetas”, una obra que va significar un èxit rotund de públic i romangué en cartell durant quatre anys consecutius.
Anteriorment, Pera havia intervingut a “Visca els nuvis”, compartint escenari amb Amparo Moreno i sota la direcció de Miquel Gorriz. El 2010 va presentar el monòleg “Woody i jo”, i va estrenar la reeixida comèdia “La doble vida d’en John, de Ray Cooney”, dirigida per Àngel Llàcer i compartint escenari, com en d’altres ocasions, amb Lloll Bertran.
El 2009, també al Teatre Condal, “La Glòria del Mercat”, un text propi dirigit per Víctor Muñoz i Calafell. Abans havia estrenat “El Joc dels idiotes”, de Francis Veber, espectacle que va romandre més de 6 mesos en cartell. A l’èxit d’aquesta obra el va precedir “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, que romangué dos anys en cartell.
El 1994, Joan Pera protagonitza juntament amb Paco Morán, “La Extraña Pareja”, de Neil Simon, dirigida i adaptada per Àngel Alonso, i que es convertiria en un autèntic fenomen teatral, que va romandre en cartell fins novembre de 1999, data en la qual es va acomiadar amb una funció extraordinària en el Palau Sant Jordi de Barcelona, i que va suposar el rècord Guinness mundial de major número d’entrades venudes d’una funció teatral (14.797 espectadors).
Després, un altre èxit professional, de nou al costat de Paco Morán i Àngel Alonso, amb “La Jaula de las locas”, un text original de Jean Poiret, que fou l’espectacle teatral més vist de la temporada 1999 – 2000, amb una extensa gira per tota Espanya, i per la qual Morán i Pera van rebre el premi a la Millor Interpretació Masculina de 2002 del Teatro Metropol de Tarragona. També van rebre el premi especial Teatre BCN per la seva aportació a la comèdia a Catalunya.
El trio Pera, Moran i Alonso tornaria a triomfar als escenaris amb “¡Mamaaá!”, una comèdia de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez. El seu últim treball juntament amb Paco Morán fou “Matar al presidente”, sota la direcció d’Àngel Alonso.
JOAN CAPRI
Joan Capri (Joan Camprubí i Alemany) fou un actor, humorista i monologuista català. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l’humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
Capri va començar a treballar en el camp del teatre d’aficionats. Segons sembla, però, la seva capacitat de fer riure els altres li havia preparat el camí. El seu primer èxit es titulava “Camarada Cupido”, una obra de Xavier Regàs, a principis de la dècada del 1950. A partir d’aquest moment, s’especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals, que compaginava amb el cinema i la televisió.