CELEBREM: RAFFAELE LA CAPRIA, amb Borja Bagunyà, Cristina Garcia Molina i Bernat Reher

Ara que LaBreu recupera Ferit de mort, amb traducció de Bernat Reher, celebrem Raffaele La Capria, una de les figures centrals de la cultura napolitana del XX i influència directa del teatre d’Eduardo De Filippo, del de Raffaele Viviani i del cinema de Paolo Sorrentino. *** Ferit de mort és la novel·la de Nàpols. La ciutat del mar i de la llum, de la joventut suspesa i de l’estiu que sembla no acabar mai. Un sol matí acumula més de deu anys de records, de l’estiu del 1943 fins al moment en què en Massimo De Luca marxa definitivament de la ciutat. El protagonista recorre una successió de fragments, evocacions i retorns: la pesca submarina, el Circolo, les amistats, el desig i l’amor per la Carla. El record d’un temps immòbil, d’una felicitat fràgil, d’un combat. Publicada el 1961 i guardonada amb el premi Strega, Ferit de mort és una novel·la sobre la fascinació per la bellesa que t’immobilitza, i sobre la necessitat de marxar per poder escapar d’una felicitat que, si dura massa, es converteix en una ferida sagnant. Una obra essencial de la literatura de postguerra. *** Raffaele La Capria (Nàpols, 1922 – Roma, 2022) fou escriptor, traductor, periodista i guionista. Després de llicenciar-se en Dret, s’estableix a Roma, però no trenca mai el vincle literari i emocional amb Nàpols. Va debutar amb Un giorno d’impazienza (1952), però és conegut sobretot per Ferito a morte (1961, premi Strega), la seva novel·la més emblemàtica. Entre les seves obres destaquen: L’armonia perduta (1986), La neve del Vesuvio (1988) i una extensa producció assagística que combina autobiografia, reflexió literària i mirada crítica sobre la ciutat. Com a guionista, va col·laborar a Le mani sulla città (1963), dirigida per Francesco Rosi i guardonada amb el Lleó d’Or al festival de Venècia. Va participar activament en la revista Sud, en la qual va traduir, a l’italià, autors com T. S. Eliot i Orwell. Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) és escriptora i professora de literatura i d’escriptura. L’any 2014 va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions) i el 2022 va publicar Els irredempts (Labreu Edicions). Amb aquesta obra va ser finalista al Premi Finestres de narrativa en llengua catalana i més tard va guanyar el premi Llibreter (2023). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre. També ha publicat articles a revistes com Serra d’Or o La maleta de Portbou. Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) és professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona, cofundador de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. Ha publicat els reculls de relats Apunts per al retrat d’una ciutat (Arola, 2004), Defensa pròpia (Proa, 2007, Premi Mercè Rodoreda) i Plantes d’interior (Empúries, 2011), així com l’assaig Trapologia (Ara Llibres, 2018), escrit a quatre mans amb Max Besora. Bernat Reher (Mataró, 1999) és graduat en Humanitats per la UPF i en el màster de Gestió Cultural per la UOC. Actualment, treballa a LaBreu Edicions. Es dedica al teatre i el sector editorial, i escriu i participa en diversos mitjans com El Nacional.cat i Mentrimentres.