Al Club de poesia comentarem l’obra Putes i consentits: antologia pòètica d’Antonina Canyelles, amb el grup Bautista’s Poesía.
La poesia d’Antonina Canyelles és com la visió d’una estrella fugaç, com un tret, com una guillotina… Amb el pas lluminós del cometa, amb l’esclat de la pólvora, amb la caiguda del tall d’acer o amb un poema seu ningú no queda indiferent, quelcom canvia o es remou dins dels engranatges del lector. Perquè la seva no és només una grandíssima obra d’aquest gènere complex anomenat poesia, és un tret de literatura de la més pura disparat al bell mig dels nostres estèrnums.
Antonina Canyelles (Palma, 1942) és considerada una de les millors poetes vives en llengua catalana. Ha participat en els festivals poètics més importants i els seus poemes han brillat sobre un escenari teatral. Fotògrafs de reconegut prestigi han il·lustrat els seus poemes i és la protagonista de diferents estudis literaris. Antonina Canyelles forma part de l’antologia Women writers in catalan (2017) i alguns poemes seus han estat traduïts a l’amazic, al francès, a l’anglès, al castellà i a l’alemany.
L’antologia Putes i consentits inclou la majoria dels poemes dels llibres Quadern de conseqüències, Patchwork, Piercing i D’estructura circular. Posteriorment, va publicar La duna i la casada (2013), Nus baixant una escala (2015), Les banyes del croissant (2018), Exercicis d’una mà insomne (2021) i Bistecs de pantera (2023).
Al seu currículum, ella afirma que també sap fumar, restar i multiplicar.
