Llegir el teatre: La corona d’espines, de Josep Maria de Sagarra

Al club Llegir el Teatre comentarem La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra.

La corona d’espines forma part del repertori més popular de Sagarra i és considerat un dels grans textos del patrimoni dramatúrgic català. La peça, que retrata l’enfrontament entre la rigidesa de la noblesa i la moral més autèntica del poble, explora temes com l’honor, el poder, l’amor impossible i la hipocresia social i critica la societat de l’època, tot mostrant l’abisme entre les classes socials i la corrupció moral de la noblesa. L’obra narra la història del senyor de Bellpuig, un noble que es troba enmig de conflictes polítics, econòmics i familiars. 
La trama se centra en les seves lluites internes i externes, així com en les relacions amb la seva esposa, Aurora, el seu nebot, Eudald, i la seva criada, Marta.

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), un dels escriptors més prolífics i populars de la literatura catalana del segle XX, va destacar com a poeta, dramaturg, novel·lista i traductor. Va començar escrivint poesia de molt jove i va conrear amb èxit el teatre amb obres com La corona d’espines, El cafè de la Marina i L’hostal de la Glòria, a més a més d’excel·lir en altres gèneres. La seva novel·la Vida privada (1932) ha estat considerada una de les millors de la narrativa catalana del segle XX. Sagarra va ser també un brillant traductor, especialment conegut per la seva versió en vers de La Divina Comèdia de Dante i per les seves traduccions de Shakespeare. La seva escriptura, sovint marcada per un to irònic i una gran capacitat d’observació social, combina tradició i modernitat, i ha deixat empremta en la cultura catalana. La seva obra reflecteix una gran riquesa lingüística i una sensibilitat profunda per la cultura i la societat catalanes.

Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya.