Comentarem l’obra La tempesta, de William Shakespeare, traducció de Miquel Desclot (Ed. Teatre Nacional de Catalunya).
La Tempesta:
Els experts daten l’escriptura i l’estrena de La tempesta als voltants de l’any 1611, i la situen entre les últimes obres de l’autor, possiblement la darrera escrita en solitari. La història de Pròspero ha inspirat nombroses interpretacions al llarg de la història, des de lectures simbòliques sobre l’art, interpretacions polítiques sobre la colonització i el poder, o psicològiques sobre la condició de la naturalesa humana. L’illa enigmàtica de La tempesta i els seus singulars residents continuen, a dia d’avui, captivant el públic i els lectors contemporanis.
L’autor:
William Shakespeare (Stratford-Upon-Avon, 1564-1616) és àmpliament reconegut com un dels dramaturgs i poetes més importants de la història. La seva carrera es va desenvolupar a Londres, on va esdevenir un membre destacat de la companyia teatral Lord Chamberlain’s Men, més tard coneguda com a King’s Men. La seva obra se sol agrupar en diferents gèneres: les tragèdies, com Hamlet, Macbeth o Othello; les comèdies, com El somni d’una nit d’estiu o Molt soroll per no res; i els drames històrics, com Enric IV o Ricard III. Les seves darreres peces, entre les quals trobaríem La tempesta, apareixen com a comèdies a la primera publicació (el First Folio) però actualment se solen considerar “romaços”. Quatre segles després de la mort d’aquest dramaturg inigualable de la literatura universal, el seu llegat liteari continua present als teatres d’arreu del món.
Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya.
