Al club de lectura Llegir el Teatre comentarem l’obra L’aranya d’Àngel Guimerà.
El conflicte de L’aranya és actual perquè és perpetu. I és la infertilitat. La infertilitat i la infelicitat que porta l’absència dels fills. La infertilitat i el desig per allò que no es té i que és tan enorme que ho abassega tot i ho embruta tot. L’autor ens ensenya les foscors dels personatges: com el desig esdevé obsessió i com l’obsessió esdevé, tan incomprensiblement, però tan realista, odi cap a l’altre, cap a qui comparteix el mateix desig que tu. L’obra encapsula un conflicte humà poderós: fins on som capaços d’arribar per aconseguir el que creiem que mereixem, com actuem davant d’allò imprevisible i disfuncional. I, és clar, com sempre hi ha qui sap aprofitar-se’n. La seva atemporalitat el converteix en un clàssic. Perquè Guimerà és, sense cap mena de dubte, un dels millors escriptors del seu temps.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924) va ser un dramaturg, poeta i polític català. Es consagra com a poeta l’any 1877 en obtenir el títol de mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona. Dos anys més tard, es produeix la seva primera estrena teatral, la tragèdia en vers Gal·la Placídia. El 1886, amb l’estrena d’El fill del rei, se li obren les portes de l’escena teatral espanyola, però és amb Mar i cel (1888) que obté un èxit sense precedents i que la seva obra adquireix projecció internacional. Se sol considerar el període del 1890 al 1900 com la seva etapa de plenitud, amb obres escrites majoritàriament en prosa i amb una perspectiva més realista, entre les quals destaquen En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). La seva darrera etapa, més variada en gèneres i estils, inclou obres com Sol, solet… (1905) i L’aranya (1906).
Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya.