Al club de lectura Llegir el teatre comentarem l’obra Marie la Roja… de Rosa Maria Arquimbau.
Situada a París, Marie la Roja… (1938) ens mostra els fonaments d’un món que aviat desapareixerà. El pensament de l’Arquimbau és nítid. Per a l’autora, l’escriptura té la mateixa funció que la presó per a Marie: és un espai on imaginar el món que desitja. Segurament per això tota la literatura de l’autora està tenyida d’una certa nostàlgia. Tanmateix, seria un error entendre-la com una nostàlgia d’un temps passat: volia construir un futur millor.
Rosa Maria Arquimbau i Cardil (Barcelona, 1909-1992) va ser una escriptora i periodista catalana. Entre els anys vint i trenta va treballar a l’Ajuntament de Barcelona mentre col·laborava en nombrosos diaris i setmanaris de caire progressista. Arrenca com a dramaturga amb Es rifa un home! l’any 1935 i el 1936 la companyia de Maria Vila i Pius Daví estrena al Poliorama dues peces que s’han perdut. A finals dels anys trenta escriu Un “réveillon” administratiu i Marie la Roja... Quan acaba la guerra, s’exilia a França i no torna a Barcelona fins al 1942. De seguida que es permet fer teatre en català, el 1946, envia a censura Aquella nit de Sant Joan, que no s’arriba a estrenar. En la postguerra escriu més obres que tampoc pujarien als escenaris com Muntaner, 214; Trio, quartet i orquestra; Crieu fills i L’empenta.
Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya.
