Presentació del llibre Geografía humana de Susana Pérez Civit, a càrrec de la poetessa M. Rosa Blázquez Marín i l’artista plàstic Josep Masaguer, reciten l’autora i la poetessa Olga Castells, amb acompanyament musical de Josep M. Lisbona a la guitarra i Ágata (Anna Somina) al violí.
Geografia humana estableix un recorregut postmodern de les relacions humanes i dels cossos en una societat capitalista, en què la humanitat se sotmet: a l’abandó individual al creixement del propi ego i a relacions cibernètiques. En la recopilació «Sola. Mirar, amar y rezar», l’autora esbossa amb el vers l’exercici quotidià de l’ésser humà, sobre l’acte d’existir i sobreviure mitjançant trobades amb sí mateix – per la solitud imposada en la societat actual – i amb altres cossos -en relació amb la virtualitat- mitjançant trobades líquides (Zygmunt Bauman). Relacions addictives que generen a l’individu trastorns psiquícs (Giovanni Jervis): ansietat, feblesa, insomni, irritabilitat, esgotament, inseguretat, tensió, úlceres, neurosis, etc., que fan de la persona un ser perdut, en una escena de teatre vivencial quotidiana (Erving Goffman) amb l’intent si es fes notar per l’espectador, a través d’un estat de pura felicitat. En la segona recopilació: «Como pájaros. Y esperar que haga siempre eco nuestro cuerpo», la identitat passa d’aquest estat líquid a un més sòlid, doncs a tenir nom, llar i pell, en la reafirmació del reconeixement social. I en definitiva, a ser interpel·lat i respost amb el rostre (Emmanuel Lévinas) mitjançant la mirada, el tacte, el frec, l’atenció. Una geografia humana que acaba amb “la escena está servida” Carlos Skliar, en un escenari humà submergit en el triomf del capitalisme global.
