Comentarem la novel·la El cartògraf d’absències, de Mia Couto, traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova (Edicions del Periscopi).
Els fantasmes de la infància de l’autor, durant l’època de la colonització portuguesa, i el record del seu pare conviuen amb el present, en un relat complex i laberíntic impregnat del realisme màgic que caracteritzen la narrativa de Couto.
El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d’infància, per rebre un homenatge mentre s’anuncia l’arribada d’un cicló tropical devastador. Allí coneix una dona mestissa enigmàtica, la Liana Campos, amb qui comparteix un passat per descobrir. Un retrat crític del règim repressiu i el racisme imperant durant la dominació lusitana de Moçambic.
Antonio Emilio Leite Couto va néixer a Beira (Moçambic), l’any 1955. Els seus pares havien marxat de Portugal dos anys abans, fugint del règim de Salazar. Va començar a estudiar Medicina, alhora que s’iniciava en el Periodisme. Però, sobretot, de jove, es va implicar en el moviment d’alliberament nacional de Moçambic. El seu idealisme revolucionari inicial va donar pas a un profund desencant i un allunyament de la política amb l’inic de la guerra civil que va succeir la independència del país africà.
Va fer de periodista: va dirigir diferents diaris i l’agència nacional de notícies. També és biòleg de professió. I és un dels escriptors africans més prestigiosos i traduïts, i una de les veus més importants de la literatura portuguesa (finalista del premi Man Booker International i guanyador del Camões (2013), el més important de la literatura lusitana). El reconeixement al seu país natal, però, pel seu passat, la seva identitat i la seva llengua, ha estat molt més complicat i tardà.
