Comentarem la novel·la Els anys d’Annie Ernaux, traducció de Valèria Gaillard (Ed. Angle).
Un relat personal, que voreja la realitat i la història social més que la novel·la, en què Ernaux tracta i dona forma literària, de manera magistral i única, a la memòria dels seus més de 60 anys. Un àlbum de fotografies sense les imatges explícites, però, amb tots els records que evocarien, que suposa el punt culminant de la vida i la carrera d’Ernaux, com a dona i com a escriptora.
Un viatge subjectiu a través de la vida de la societat europea des dels anys 40 del segle XX fins als nostres dies. Infància, adolescència, edat adulta i maduresa de l’autora, que transforma en una autobiografia generacional i col·lectiva.
Annie Ernaux va néixer, com a Annie Dechesne, a Lillebonne (Normandia, França) l’any 1940. De família humil, va estudiar en una escola privada catòlica, on la majoria de les noies eren de classe social més benestant.Amb 18 anys marxa a treballar lluny de casa, una experiència trepidant que evocarà, anys, més tard, a Memòria de noia. Després, estudia Lletres a la Universitat de Rouen.
Acabada la carrera, treballa com a professora de secundària. Es casa i té dos fills. L’any 1977, es trasllada a prop de París i esdevé professora del Centre nacional d’ensenyament a distància. Compagina la feina amb l’escriptura. Es divorcia l’any 1984.
A inicis dels 2000 deixa la docència i es dedica plenament a l’escriptura. L’octubre del 2022 va rebre el Nobel de literatura. El seu estil directe i una escriptura autobiogràfica (descriu sempre fets clau o persones determinants de la seva vida) i més a prop de la sociologia que de la novel·la, són trets propis i distintius de la seva obra.
