Comentarem la novel·la Tiberi Cèsar de Núria Cadenes.
Un viatge en el temps fins a la Roma clàssica per reconstruir la vida del segon dels seus emperadors, Tiberi, fill de Lívia i successor d’August, i evocar la realitat de la seva època i d’un imperi naixent que perduraria encara quatre segles més.
Cadenes, després d’un llarg i metòdic treball de documentació, crea una novel·la històrica sòlida inspirada tant en els elements materials que ens ha llegat l’antiga Roma com, sobretot, en la veu dels seus autors clàssics. No és casual que l’estil de l’obra recordi les traduccions de la Col·lecció Bernat Metge, a través de la qual generacions de catalans han accedit a la cultura clàssica. De fet, l’autora confessa que sense la Bernat Metge aquesta novel·la no hauria vist mai la llum.
Núria Cadenes i Alabèrnia va néixer a Barcelona, al barri del Turó de la Peira, el 1970. De mare activista política (i palamosina) va rebre una formació laica i catalanista. Implicada en el moviment estudiantil, va ser fundadora de l’organització independentista Maulets. El 1988, amb 18 anys, va ser detinguda per qüestions polítiques i va passar gairebé 6 anys empresonada. Finalment, el 1992, seria absolta per falta de proves i alliberada.
Seguidament, va estudiar Història a la Universitat de Barcelona i va treballar com a traductora. El 1999 es trasllada a viure al València i treballa a la redacció de la revista El Temps. A més de periodista i activista política, és llibretera i escriptora.
Els seus dos primers llibres, Memòries de presó (1994) i Cartes de la presó (2002) tenen relació directa amb el seu empresonament. Després, ha continuat una obra literària àmplia en què destaquen les narracions, la novel·la negra o les biografies.