Xerrada sobre Blai Bonet

Xerrada sobre Blai Bonet, a càrrec de Txell Lafuente, Filòloga Catalana i doctora en Literatura Contemporània, en commemoració del centenari de naixement de l’escriptor.

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 1926-1997) és una de les veus més singulars, intenses i renovadores de la literatura catalana del segle xx. Poeta, narrador, dietarista i assagista d’art, la seva escriptura, sovint densa i amb un punt de visionària, combina una sensibilitat extrema amb una força verbal que ha convertit la seva figura en un referent imprescindible de la literatura catalana a Mallorca i arreu dels territoris de parla catalana.

Fill d’una família humil de Santanyí, va mostrar des de ben jove una inclinació profunda per la lectura i l’art. Ingressà al Seminari de Palma, on inicià la seva formació religiosa fins que va contraure la tuberculosi, una malaltia que el va obligar a abandonar els estudis i va condicionar tota la seva vida física i intel·lectual.

Es donà a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa, Entre el coral i l’espiga i Cant espiritual, que el situaren com una figura emergent de primera línia. S’estrenà com a narrador amb la polèmica novel·la El mar (Premi Joanot Martorell, 1956), publicada el 1958 i adaptada al cinema dècades més tard per Agustí Villaronga. També publicà Haceldama (1959), una obra experimental que aprofundeix en les seves obsessions existencials i metafísiques, i Míster Evasió (1969), una novel·la barcelonina amb uns diàlegs roents, que traspassen el seu temps i recerquen la llibertat i la transcendència. A partir de la dècada de 1970, la seva figura es va fer encara més heterogènia. Es va allunyar cada vegada més dels models narratius del moment i va escriure Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972), sobre una Barcelona esgotada i corrupta.

En poesia, els anys seixanta va escriure Comèdia (Premi de la Crítica, 1962) i L’Evangeli segons un de tants (Premi Carles Riba, 1965, editat el 1968), on mostra un llenguatge més fragmentari, més físic i alhora més universal, ple de brutalitat i tendresa. El seguiren tres llibres amb poemes llargs i desbordants, plens de referències a l’art, la política i la sexualitat com Els fets (1974), Has vist, algun cop, Jordi Bonet a ca n’Amat a l’ombra? (1976) i Cant de l’arc (1979).

Durant els anys vuitanta i noranta, tot i la salut fràgil, continuà escrivint i consolidant la seva condició d’autor de culte. Publicà els llibres de poemes El poder i la verdor (1981), Teatre del gran verd (1983), El jove (1987) i Nova York (1991).

La seva obra és sovint qualificada de visionària, mística i sensual, plena de plecs en la lectura. Defensava la llibertat creativa, l’honestedat radical i la necessitat que l’art fos una resposta profunda a l’experiència humana.

Va morir a Cala Figuera el 1997, a setanta-un anys. Es van publicar pòstumament els seus Sonets (2000) i el volum Poesia completa (2014), i recentment s’ha obert la Casa Blai Bonet. Centre de poesia a la seva casa natal.
Avui és considerat un autor essencial i una de les veus més potents i inclassificables de la literatura catalana contemporània.

Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits.

Activitat amb bucle magnètic.