La sala polivalent de la biblioteca “Lluís Barceló i Bou” (plaça dels Països Catalans) acollirà el proper divendres 14 de desembre, l’homenatge a l’escriptor i esperantista palamosí, Frederic Pujulà i Vallès (Palamós 1877 – Bergamon- França-1963).
Aquest acte és organitzat per la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia amb la col•laboració de l’Àrea de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós amb la voluntat d’homenatjar la persona de Pujulà en el any que es commemora el centenari de la publicació de la seva obra Homes artificials, la primera novel•la de ciència ficció i fantasia escrita en català.
L’homenatge s’iniciarà a les 19 h i comptarà amb la presència de familiars de l’escriptor palamosí destacant l’assistència del seu fill, Frederic Pujulà i Mas. L’obertura serà a càrrec d’Antoni Munné-Jordà i Jordi Font-Agustí, membres de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia que faran la presentació del personatge i de la seva obra.
L’acte seguirà posteriorment amb la descoberta de la placa d’interpretació històrica que l’Ajuntament de Palamós ha dedicat a Pujulà i que s’ubicarà properament en el parc del Països Catalans on es troben situats els equipaments culturals de la biblioteca i la Casa Montaner, seu de l’Arxiu Municipal i de les dependències administratives de Museu de la Pesca.
Finalment la cloenda de l’homenatge la protagonitzarà la presentació del llibre de ciència ficció El futur dels nostres avis, de l’escriptor gironí Sebastià Roig. Aquesta obra esdevé un assaig iconoclasta que explora els inicis de la literatura de ciència ficció en llengua catalana (entre els anys 1900 i 1939) amb una vocació didàctica, divulgativa i erudita. Durant dos anys de recerca en hemeroteques i de rastreig en publicacions catalanes de principi del segle XX, aquest treball ha desenterrat autèntiques joies de la literatura catalana de ciència ficció injustament oblidades.
FREDERIC PUJULÀ I VALLÈS
Frederic Pujulà i Vallès va néixer a Palamós l’any 1877 en una de les cases de la plaça de la Vila, però ja de molt jovenet emigra a Cuba. Posteriorment i de retorn de nou a Catalunya estudia dret a la Universitat de Barcelona, manifestant ja en aquest període els seus ideals republicans, catalanistes i federalistes.
A banda del vessant d’escriptor Pujulà també va destacar com a divulgador de l’esperanto, una tasca que va realitzar dins i fora de Catalunya publicant treballs de gramàtica, cursos i diccionaris sobre l’idioma universal.
Entre les seves amistats més rellevants cal destacar la del cèlebre pintor Pablo Picasso, que l’any 1900 va retratar Pujulà.
Arran d’una denúncia pels fets del Cu-cut! l’escriptor palamosí va fugir a França on va de prendre part en la Primera Guerra Mundial. El 1931 torna a Catalunya i és redactor en cap del diari barceloní El Diluvio. El govern franquista l’empresona i el condemna a mort, però degut a la seva avançada edat li commuten la pena.
De la seva obra destaca: Homes artificials (1912), primera novel•la de ciència ficció en català; i En el repòs de la trinxera (1918), recull de cartes que reflecteix la seva experiència al front, dedicades al palamosí i també escriptor Salvador Albert i Pey.
Durant tota la seva vida sempre va mantenir contacte amb Palamós. La seva darrera obra, Cants a la Costa Brava. Palamosines (1958), és un homenatge a la seva vila nadiua.
HOMES ARTIFICIALS
L’obra Homes Artificials relata la il•lusió del seu protagonista, el doctor Pericard, de formar una nova societat al món.
Per això crea un total de dotze homoides adults i, per tal que no adquireixin les tares ideològiques i socials inherents en aquell moment a la raça humana, els aïlla i els allunya de qualsevol tipus de contacte amb altre persones.
El projecte fracassa perquè els homoides acaben reproduint les conductes humanes que Pericard volia eliminar. Aquesta història amb rerefons humanista resulta força vigent amb les necessitats del món actual.
