L’espai marí protegit Natura 2000 Litoral del Baix Empordà, ubicat davant dels municipis de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur, compta aquest estiu amb un dispositiu d’informadors ambientals, destinats a proporcionar recomanacions de bones pràctiques de fondeig als usuaris d’embarcacions, i promoure la convivència entre usos en aquest important àmbit de gran valor mediambiental.
El dispositiu, implementat com a prova pilot aquest estiu, informa els usuaris sobre les actuacions municipals i de la Generalitat per millorar la gestió de l’espai, donen a conèixer el valor ecològic de l’àmbit i realitzen enquestes a usuaris de platges i embarcacions per recollir informació sobre hàbits, percepcions i possibles problemàtiques de convivència. Les accions dels informadors tindran lloc principalment als ports esportius, les platges i cales de l’espai marí protegit Natura 2000 del Baix Empordà.
Aquesta iniciativa respon a la necessitat d’abordar l’increment significatiu del nombre d’embarcacions d’esbarjo en aquest espai en els darrers anys, especialment des de la pandèmia. Aquesta pressió d’ús pot afectar la convivència entre usuaris, posar en risc la seguretat i comprometre la conservació dels valors naturals i la biodiversitat marina.
El desplegament d’informadors ambientals és a càrrec del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, amb la col·laboració dels ajuntaments de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur, i executada en el marc de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà (integrada pels quatre ajuntaments, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i les entitats del sector d’economia blava, el món científic i la societat civil del territori).
Aquests quatre municipis ja varen impulsar, l’estiu passat, l’edició de fulletons per a difondre, entre els patrons d’embarcacions, recomanacions i consells per a la navegació pel litoral.
Precisament aquest material editat tornarà a ser distribuït enguany mitjançant els informadors ambientals. Els fulletons recullen consells per una navegació responsable, fent esment a la necessitat de poder planificar amb antelació els llocs on es podrà fondejar d’acord amb les normatives de protecció de cada espai.
També es fa referència a la responsabilitat de no abocar deixalles al mar, de respectar una velocitat màxima de 3 nusos navegant a menys de 50 metres de la costa, o bé mantenir una distància mínima de seguretat de 50 metres de les boies que indiquen la presència de submarinistes.
Aquest material divulgatiu fa una especial incidència a l’acció del fondeig, prioritzant abans l’amarratge a les boies habilitades i recordant la prohibició de fer-ho sobre zones amb posidònia, una espècie molt fràgil i de lent creixement que la fa especialment sensible al mal que li causen les àncores.
Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà
Aquesta proposta de difusió unitària i pionera, així com l’execució del dispositiu d’informadors ambientals, sorgeix de l’àmbit de debat de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, de la qual formen part els quatre ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.
La iniciativa s’inclou dins la línia de bones pràctiques, formació i sensibilització del pla d’acció biennal d’aquesta entitat, i com a mesura preventiva davant l’elevat nombre d’embarcacions que durant aquesta època visiten els espais litorals d’aquests municipis.
L’any 2022 la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà ja va impulsar l’estudi sobre l’afluència i mobilitat d’embarcacions en l’àmbit costaner del litoral del Baix Empordà, que va elaborar l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, per encàrrec del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat.
Posteriorment, també va dinamitzar un grup de treball per tal d’elaborar una proposta de criteris i recomanacions per a la redacció dels Plans d’Ús i Serveis de Temporada en l’àmbit marí del Baix Empordà; i va impulsar un grup de treball sobre fondeig que va comptar amb la participació de tècnics representants de les administracions implicades (ajuntaments, Diputació de Girona i Generalitat).
