La Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– presenta la seva primera exposició, Els paisatges a la taula, de caràcter itinerant, amb l’objectiu de mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història.
L’exposició s’ha inaugurat avui al Museu de la Pesca de Palamós, amb la presència de l’alcalde de Palamós Lluís Puig, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya; i la directora en funcions del Museu d’Història de Catalunya, Margarida Sala. Així mateix, hi han estat presents els directors dels museus que integren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, i la comissària de la mostra, Gemma Casal.
Aquesta mostra apropa al públic visitant a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina de Catalunya, reflex de la diversitat geogràfica del territori. També fa referència a la pèrdua important del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, així com la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i, per tant, els canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.
La exposició Els paisatges a la taula es podrà visitar al Museu de la Pesca de Palamós fins al 17 de juliol i després viatjarà als museus de L’Espluga de Francolí, Montblanc, Arbúcies, Ripoll, Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu i Vilafranca del Penedès.
Els paisatges a la taula
A través de cinc àmbits diferents, l’exposició intenta comprendre de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya. En el primer àmbit titulat “Del paisatge a la taula”, s’explica com és el territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que es veu reflectit en els plats.
Un segon àmbit, “Els conreus mediterranis”, pretén mostrar quins productes i quines formes d’elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment.
El tercer anomenat “Cuinar”, expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. En aquest apartat es poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres de cuina casolana a la llar provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Delta de l’Ebre i Arbúcies. A totes elles se’ls demana que expliquin com elaboren alguns dels plats que es proposen, es recull la diversitat de formes d’elaboració, l’aprofitament local dels recursos i mostra la diversitat lingüística del territori.
El quart àmbit, “Menjar”, vol respondre a les preguntes: què mengem, com i quan. Es pretén fer també una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les formes de vida com és ara els processos d’industrialització, que mostraran les diferències de classe, o la concentració urbana on les formes de menjar en el món rural i urbà canvien.
En el cinquè i darrer àmbit, “Elaborar, conservar i comercialitzar”, s’hi fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars.
Un documental conclou l’exposició
Com a conclusió, l’exposició mostra un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició.
Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.
El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i un enriquiment de la taula a Catalunya.
La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició; deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.
