El port de Vilanova i la Geltrú ha acollit aquest matí, l’acte de la lectura del manifest en defensa del sector pesquer, que ha estat redactat per 17 municipis litorals, en el qual es reclama millors condicions pels pescadors catalans.
Aquest document ha estat aprovat pels plenaris municipals dels respectius ajuntaments implicats, i ahir el ple de Palamós li va donar el suport unànime de tots els grups municipals representats al consistori, els quals varen destacar la tasca realitzada durant els darrers anys per part de la Confraria de Pescadors de Palamós per tal d’implantar en el sector pesquer local, mesures que han permès una important reducció de l’esforç sobre el medi marí, i que han fomentat la sostenibilitat.
L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, acompanyat del vicepresident de la Confraria de Pescadors de Palamós, Francesc Benaiges, i del regidor de Promoció Econòmica i Patrimoni Marítim, Emili Colls, han representat el municipi en l’acte de lectura del manifest, que han fet de manera conjunta els diversos responsables dels ajuntaments signants.
Els municipis promotors del manifest són Alcanar, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, Deltebre, el Port de la Selva, l’Ametlla de Mar, l’Escala, la Ràpita, Llançà, Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Torredembarra, i Vilanova i la Geltrú. Es tracta dels 17 municipis de la costa catalana on es practiquen almenys una de les tres modalitats de pesca més perjudicades, arrossegament, encerclament i palangre.
Preocupació per la viabilitat futura del sector pesquer
El text del manifest destaca que el sector pesquer pateix per la seva viabilitat futura a causa de tres motius. Per un costat hi ha l’aplicació espanyola del Pla Multianual Europeu de Pesca Demersal, que regula la modalitat d’arrossegament fins al 2025. En segon lloc, pels efectes de l’obligació de fer una estimació de les captures abans d’entrar a port, i la tercera causa és l’esborrany del nou Pla de pesca en l’àmbit de l’encerclament.
L’any 2019 la UE va aprovar Pla Multianual (MAP) de pesca demersal per a la Mediterrània Occidental, que abasta la flota d’arrossegament dels estats de França, Itàlia i Espanya. En el trasllat del Pla a la normativa espanyola, es redueixen les jornades de treball a un percentatge que posa en risc la viabilitat socioeconòmica del sector, mentre que el món científic ha certificat que es pot respectar el Pla Multianual amb altres mesures.
Els ajuntaments també donen suport al sector pesquer en la queixa per l’obligatorietat de fer una estimació de la captura abans d’entrar al port, un fet que els comporta inseguretat física i que ja els ha causat importants sancions econòmiques.
Aquesta normativa comporta perill per la navegació, constatat en informes de diferents capitanies marítimes, i de fet ja ha causat almenys un accident mortal. A banda d’aquesta situació d’inseguretat, les embarcacions es troben amb la dificultat de no poder excedir un marge d’error del 10% en els seus càlculs, la qual cosa els comporta importants sancions econòmiques.
Així mateix, denuncien el “nou entrebanc” que ha suposat l’esborrany del nou Pla de Pesca del sector de l’encerclament que, de moment, s’ha aturat gràcies a la intervenció del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el manifest reclama que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el refaci basant-se en estudis socioeconòmics i comptant amb els sectors implicats.
Els pescdors catalans reclamen que se’l deixi de criminalitzar i que se’l reconegui com un sector estratègic, en especial en aquests moments de dificultats en l’abastiment. El sector pesquer català, organitzat en les seves Confraries i Federacions, reuneix cinc modalitats de pesca: arts menors, arrossegament, encerclament, marisqueig i palangre. Al voltant del 70% de les vendes de peix provenen de l’arrossegament, però la situació és delicada en aquests moments per a totes les modalitats.
En el manifest, els ajuntaments signants avisen del risc que pot suposar per l’economia i per l’estratègia marítima del país una presència residual o la desaparició de l’activitat pesquera.
