La Confraria de Pescadors de Palamós ha presentat aquest matí el Projecte d’unificació i canvi de l’equip de pesca d’arrossegament previst per al sector pesquer palamosí, i s’emmarca en la regulació de la pesquera de gamba rosada. Aquesta iniciativa tecnològica esdevé pionera i única en la Mediterrània i permetrà reduir l’impacte de l’activitat sobre el substrat marí, incrementar la selectivitat i millorar l’eficiència energètica.
Per tal d’aconseguir aquests objectius les barques de Palamós modificaran un dels principals elements de l’equip de pesca incorporant unes noves portes més aerodinàmiques que no incideixin amb el fons marí. Les portes tenen la funció de proporcionar l’obertura horitzontal a la boca de la xarxa.
Tal com és conegut pels pescadors i demostrat a nivell científic, l’acció de les portes convencionals sobre el fons en suavitza el relleu i origina solcs, a la vegada causa l’empobriment de l’hàbitat bentònic i la reducció de la diversitat d’espècies. El seu funcionament es pot comparar amb el resultat del llaurat dels terrenys sotmesos a agricultura intensiva.
Els estudis realitzats en els darrers anys i els avenços en tecnologia pesquera han permès el disseny d’unes noves portes que permeten contribuir a minimitzar l’impacte físic sobre el medi marí, i paral•lelament aporten un estalvi energètic i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Les proves experimentals de les noves portes d’arrossegament
Les noves portes arribaran a Palamós a finals d’aquest mes i es muntaran en una de les embarcacions de la flota palamosina que durant les primeres setmanes de l’any 2015 realitzarà les proves necessàries per a obtenir la informació experimental complementària a la informació tècnica proporcionada per cada companyia participant, per tal de constatar-ne l’efectivitat i la viabilitat d’implementació.
Els assajos es realitzaran en diferents caladors situats al llarg del canó de la Fonera de Palamós, fent incidència en les zones de pesca amb més dificultats operatives i amb majors desnivells del sòl marí, com són els caladors d’El Rostoll i Sant Sebastià.
Actualment, considerant l’evolució tecnològica i pesquera desenvolupada durant els darrers 15 anys, s’espera provar i adoptar un model de portes de perfil hidrodinàmic més evolucionat. Es realitzaran 12 proves, 2 per cada model de porta. Cada prova comptarà del seguiment l’Institut de Ciències del Mar (ICM- CSIC) i tindrà la duració d’una jornada de pesca.
Treball iniciat pel sector pesquer de Palamós l’any 1998
El Projecte d’unificació i canvi de l’equip de pesca d’arrossegament de Palamós, a més a més d’executar l’article 9 de l’Orden AAA/923/2013, dóna continuïtat a la línia de treball iniciada pel sector pesquer de Palamós l’any 1998, consistent en implementar portes d’arrossegament de disseny hidrodinàmic i de menys impacte sobre el fons.
Amb aquesta finalitat, l’any 1999 els pescadors juntament amb la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Ajuntament de Palamós), organitzaren un viatge a Islàndia, per cercar unes portes que permetessin reduir l’impacte sobre el fons. El resultat fou la implementació parcial de les portes hidrodinàmiques a la flota, així com l’atenuació de l’impacte sobre el fons sense aconseguir-ne la minimització.
L’Orden AAA/923/2013 no té efectes sobre el conjunt d’embarcacions d’arrossegament de Palamós dedicades a altres pesqueres, no obstant, mantenint l’enfoc ecosistèmic de la pesca i amb l’objectiu d’assolir la sostenibilitat biològica, ecològica, econòmica i social de la pesquera d’arrossegament es preveu extrapolar el Projecte de canvi i unificació de les portes a tota la flota d’arrossegament local.
Prova pilot extrapolable a altres confraries
El projecte centrat en la unificació i canvi de les portes suposa doncs una innovació pionera en la pesca d’arrossegament, podent esdevenir una important prova pilot extrapolable a altres confraries de Girona i de la costa catalana.
El cost d’aquest projecte és d’uns 62 mil euros dels quals 50 mil euros són a portats per la Diputació de Girona.
El projecte compta també amb la col•laboració de l’Ajuntament de Palamós, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Monells (IRTA-Monells), l’Institut de Ciències del Mar (ICM- CSIC) i l’Instituto Español de Oceanografía (IEO).
