A finals de la setmana passada operaris d’una empresa especialitzada van iniciar els treballs de desbrossament del Castell de Sant Esteve de La Fosca, situat en un promontori ubicat entre la platja de la Fosca i la zona de S’Alguer, a Palamós.
Amb aquestes tasques, a les quals li seguiran les de desenrunament d’aquells fragments de pedra i terra que s’han després dels murs, es permetrà la neteja de tot aquest immoble en un procés necessari per a l’elaboració del projecte arquitectònic que determinarà el procés de consolidació definitiu de les restes del Castell de Sant Esteve.
EXECUCIÓ DEL PROJECTE I OBERTURA AL PÚBLIC
L’objectiu és que en el termini aproximat d’un mes aquesta neteja estigui totalment enllestida i que abans de final d’any es pugui presentar el projecte arquitectònic, que inclourà la redacció de plànols, un estudi històric i els sondejos arqueològics pertinents per a poder iniciar posteriorment la consolidació definitiva d’aquest bé.
El procés de treballs que ara s’inicia preveu permetre l’obertura al públic de les restes del Castell de Sant Esteve de La Fosca a l’estiu de 2013.
Aquest projecte s’emmarca en el programa Romànic Obert, que van posar en marxa l’any 2009 la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”, i al qual s’hi va subscriure l’Ajuntament de Palamós per tal de realitzar les actuacions necessàries de consolidació i millora del Castell de Sant Esteve de La Fosca, a Palamós. La inversió prevista per a aquestes actuacions és de 130.000 euros aportats per l’Obra Social “la Caixa”. El conveni també estableix la creació d’una comissió específica de seguiment del projecte amb representació de les tres institucions implicades.
EL CASTELL DE SANT ESTEVE
Les ruïnes del Castell de Sant Esteve de la Fosca es troben situades en un promontori estratègic al caire d’un penya-segat, entre la platja de la Fosca i S’Alguer de Palamós. La seva edificació va ser construïda damunt de restes romanes i segurament aquestes damunt d’antics establiments ibèrics.
La primera referència escrita és de 1272. En una escriptura d’aquest any es desprèn que el senyor del castell cobrava el delme del peix que es pescava al lloc de la Fosca. La significació del castell comença quan el rei Pere II, el Gran, l’any 1277, encarrega a Astruc Ravaia la seva compra a Dalmau de Palol. Aquestes terres comprenien la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, de totes les terres de conreu i vinyes, els masos, homes i dones del domini que el castell tenia en terra i en mar fins a la part de llevant de l’Aubi. Aquestes terres s’anomenaren Port Reial de Palamós i són una part important de les que actualment formen el terme municipal de la vila.
A partir de la compra d’aquestes terres, s’afavorí el poblament de Palamós amb privilegis que es consolidaren més tard en el document de formació de la vila, la carta pobla 1279, que després confirmaria Jaume II el 1293. Des d’antic té una petita capella dedicada a Sant Esteve.
Els veïns de la Fosca i de Sant Joan hi celebraven actes religiosos ja abans de 1329. El 1394 ho compra Berenguer de Cruïlles i és transformat com a mas el 1396. A partir del segle XIV perd importància com a fortalesa en benefici de Palamós. A les escriptures es canvia la denominació de “terme del castell de Sant Esteve” per la de “terme de Palamós”.
Encara que el castell es convertís en un mas, a partir de finals del s.XIV, cal remarcar que en certes èpoques es va intentar convertir-lo altra vegada en baluard defensiu, especialment de cara a fer front a les incursions dels pirates turcs i algerians. Aquesta dualitat entre mas i baluard de guaita es prolongà molts anys. Al segle XVIII, el perill dels pirates havia minvat molt, però en canvi havien fet acte de presència dos altres perills: la por a la pesta del nord d’Àfrica i a les naus angleses, per això es continuà la vigilància marítima.
Fins fa cinquanta anys el castell va romandre com a mas, després fou definitivament abandonat. En l’actualitat, l’entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s’hi aixecava recolzada en l’antiga construcció. Resta la part d’una torre baixa de planta rectangular, així com un mur i les restes d’una altra torre. El seu estat actual, de degradació progressiva, és la que ha fet necessari l’inici de les actuacions per a la seva restauració, fet que s’ha fet possible recentment, una vegada aquest immoble ha passat a ser de propietat municipal.
