El festival Amb So de Cobla de Palamós ha tancat aquest passat dissabte (7 d’agost) la seva cinquena edició consolidat com el festival de referència del so de la cobla. L’èxit de convocatòria de les cinc jornades que han acollit més de 2.000 persones demostra que l’aposta del certamen per portar al límit el so de la cobla i la seva aposta per la fusió de tradició i modernitat, funciona.
Amb tot, cal lamentar que el 21è Concert de La Costa Brava, organitzat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava, amb les cobles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal, que se celebra anualment a Palamós, es va haver de suspendre per culpa de la pluja i se celebrarà el 10 de setembre a l’Arbreda de Palamós.
L’atractiu de la programació diversa de l’Amb So de Cobla aconsegueix congregar públics i artistes molt diferents que han acabat més que satisfets. Enguany s’ha programat des de la tradició més pura del concert de la Costa Brava o de la jornada dedicada a la celebració de l’Any Cubeles, a propostes valentes i reeixides com les de fusió del so de cobla amb les propostes allunyades del gènere de Nakany Kanté, Guillem Roma, Quartet Mèlt o Paula Grande.
El Quartet Mèlt acompanyat de la sempre descarada i divertida Cobla Contemporània va inaugurar l’Amb So de Cobla dimarts passat 3 d’agost amb totes les entrades exhaurides. Junts van presentar un repertori popular arranjat amb so de cobla que va satisfer i convèncer al públic assistent.
També destacable va ser la jornada de dijous dedicada a l’Any Cubeles, amb motiu del Centenari del naixement del coreògraf Manuel Cubeles, un dels noms destacats del moviment dels esbarts i la dansa a Catalunya: La Cobla de Cambra de Catalunya va estrenar en directe el disc Les músiques dels ballets de Manuel Cubeles, amb una presentació d’aire tradicional que naixia d’un treball d’investigació de les seves músiques, arranjaments i danses. Per altra banda, l’Esbart Marboleny va interpretar una selecció de danses de Cubeles en l’espectacle La difícil senzillesa, de presentació més contemporània, que repassava la biografia i el pensament del coreògraf català.
Divendres va ser el dia de fusió màxima ja que les sonoritats de la cobla i els seus instruments es van extreure del seu context habitual per a presentar-se juntament a artistes totalment desvinculats del món de la cobla. Un experiment que reafirmava la versatilitat d’aquesta música a l’hora de fusionar-se amb altres tradicions. Per un costat, Nakany Kanté va entusiasmar el públic a l’unir la tradició africana amb la de cobla amb tenores, fiscorns i tiples.
Per altre, les cantants Paula Grande i Anna Ferrer van oferir un concert sensible on la tradició vocal es va unir al so de la cobla de manera moderna, senzilla i molt emotiva. Les cançons formaven part de Vega, un disc inspirat en el cançoner gironí del Càntut, de tradició oral, que dóna visibilitat i veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades.
Finalment, la nit de dissabte va ser protagonitzada per la música tropical amb lletres divertides de Guillem Roma sumades a l’explosiva Cobla Marinada que s’estrenava a l’Amb So de Cobla. La cançó del cantautor osonenc va obrir les portes d’una nova dimensió amb paisatges tropicals, balcànics i mediterranis que aporta el so de la Cobla Marinada.
Un festival únic
L’Amb So de Cobla aconsegueix un any més esdevenir un certamen eclèctic que uneix públics, artistes i músiques diverses amb modernitat i tradició. El so de la cobla es reafirma com un so de futur gràcies als bons resultats i la bona acollida que obté la seva experimentació i recerca constant amb noves fusions.
El festival s’ha celebrat per segon any consecutiu en plena pandèmia i seguint escrupolosament les mesures de seguretat que permeten continuar demostrant que la cultura és segura i que la música en viu és possible.
L’Amb So de Cobla, el Festival de Cobla de Catalunya, és l’únic festival de música a Catalunya dedicat al so de la cobla, un festival sense límits en l’exploració d’aquest so únic i autòcton català, però sense perdre de vista els seus orígens tradicionals.
El certamen és un projecte inspirat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós, acollit i impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya), gestionat per l’Ajuntament de Palamós, amb el suport de la Diputació de Girona i la col•laboració de la Confederació Sardanista de Catalunya.
