Demà divendres 15 de gener, a partir de les 19 h, el Museu de la Pesca (moll pesquer de Palamós) acollirà la segona sessió de l’activitat “Imatges que fan parlar” dins la seva edició 2015-2016.
En aquesta ocasió i sota el títol “Camins de ronda i arquitectura tradicional de la costa”, l’activitat té l’objectiu de recordar mitjançant la visualització d’una trentena de fotografies els corriols que resseguien la costa i que portaven a les cales més pintoresques, tot identificant racons del litoral palamosí de gran bellesa i que avui continuen meravellant.
Els camins de ronda de la Costa Brava són avui un atractiu turístic de primer ordre que permeten recórrer, descobrir i gaudir del paisatge i del patrimoni natural i cultural de la costa. Però l’interès per l’entorn i per aquests camins no és d’ara. Al llarg de la història han estat transitats per pescadors, mariners, pagesos, tapers, remendadores, carabiners i contrabandistes, persones que amb les seves activitats han configurat un paisatge humà singular.
“Imatges que fan parlar” va obrir la seva edició de 2015-2016 el passat mes de desembre amb una sessió dedicada a parlar de “La transformació del port de Palamós”. Després de la sessió de demà només restarà la darrera que tindrà lloc el dia 12 de febrer, i que girarà entorn de la temàtica “Postals de Palamós”.
“Imatges que fan parlar”
Amb “Imatges que fan parlar” l’aportació d’informació es vehicula mitjançant els records de molts palamosins i palamosines que van ser testimonis dels fets o de les diverses èpoques que recullen aquestes fotografies.
Aquesta participació ciutadana permet entre altres, definir i concretar l’acte, les persones, o els racons que mostren les imatges que formen aquest fons.
Amb aquesta proposta el Museu de la Pesca conjuntament amb la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG–Ajuntament de Palamós) i Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, aconsegueix apropar i descobrir tota aquella informació oral del passat immediat de la vila que no ha estat escrita ni quantificada enlloc, activant una proposta que possibilita també que la memòria individual de la gent no es perdi.
