La Carta Pobla de Palamós és de nou objecte d’interés públic i, fins al 30 de març de l’any vinent, es pot veure al Museu d’Història dels Jueus de la ciutat de Girona dins la mostra La Girona jueva, ciutat mare d’Israel, que forma part d’un conjunt de tres exposicions sota el títol de La Girona Medieval que organitzen conjuntament l’Ajuntament de Girona, el Patronat Call de Girona i el Monestir de Sant Daniel.
El document de la Carta Pobla (1279) esdevé cabdal per entendre el naixement de la vila de Palamós en l’Edat Mitjana, com a lloc estratègic dins la política del rei Pere II el Gran. El monarca amb aquest document atorgava als pobladors presents i futurs un seguit de privilegis per fomentar l’assentament de vilatans en el territori de Palamós, d’aquí el nom de carta de poblament i de franquícia.
La importància de la comunitat jueva dins la cort reial medieval
Però aquest document, a banda de marcar el naixement de la vila com a municipi, té el valor afegit d’estar signat, amb caràcters hebreus, pel representant del rei, el batlle reial Astruc Ravaia, aspecte que la fa especialment interessant per posar de manifest el gran pes específic de la comunitat jueva dins la cort reial medieval.
Astruc Ravaia va ser funcionari reial al servei de Pere el Gran: entre 1276 i 1286, com a batlle de Girona, i entre 1276 i 1283 va exercir també de batlle general de Catalunya.
El batlle reial Astruc Ravaia formava part de la família més poderosa de la Girona jueva, els Ravaia van exercir alts càrrecs en l’administració reial i local el darrer quart del segle XIII; van ocupar llocs molt importants tant en la comunitat jueva com en l’administració general del regne, a títol d’exemple Jucef Ravaia fou Tresorer General, Mossé Ravaia i el seu pare, Astruc Ravaia, foren batlles reials.
Objecte d’interès en diverses mostres documentals
La Carta Pobla forma part del fons de l’Ajuntament de Palamós des del seus inicis, és el pergamí número 2 de la col•lecció de 117 pergamins que constitueixen aquest fons conservat al Servei d’Arxiu Municipal.
Pel fet d’estar signada per un jueu rellevant, Astruc Ravaia com a batlle reial, ha estat objecte d’interès en diverses mostres documentals: entre el novembre de 1991 i el gener de 1992 va estar exposada a Toledo a la mostra La vida judía en Sefarad organitzada pel Ministerio de Cultura; el 2002 va estar exposada a Barcelona, a la mostra La Catalunya Jueva, organitzada pel Museu d’Història de Catalunya; i ara i fins el 30 de març de 2014 ho està a Girona dins del marc de l’exposició La Girona medieval.
