L’Ajuntament de Palamós ha decretat tres dies de dol oficial amb motiu de la mort, avui divendres 11 de febrer, de l’historiador local i Fill Predilecte de la Vila, Pere Trijueque i Fonalleras, a l’edat de 78 anys.
Des d’avui divendres 11, i fins diumenge vinent 13 de febrer, la bandera de la balconada de l’edifici de l’ajuntament onejarà a mig pal, període en el qual també s’habilitarà un llibre de condol a la Capella del Carme, per tal que totes les persones que ho desitgin puguin deixar el seu comiat personal a l’historiador local Pere Trijueque. Els horaris d’obertura de la Capella del Carme seran avui divendres de 17 a 20 h, demà dissabte 12 de febrer, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h; i el diumenge 13 de febrer d’11 a 14 h.
Fill Predilecte de la Vila, màxima distinció municipal
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Palamós va acollir el 29 de juny de 2006, diada de Sant Pere, l’acte solemne d’atorgament del títol de Fill Predilecte de la Vila a l’historiador local, Pere Trijueque i Fonalleras, la màxima distinció que pot atorgar el municipi.
Amb aquesta distinció Palamós va reconèixer la capacitat d’investigació i treball incansable de Trijueque en l’afany de la recerca de la història de la vila que ha posat a l’abast de tothom en el seu extens recull bibliogràfic.
Pere Trijueque i Fonalleras
Pere Trijueque i Fonalleras, va néixer a Palamós el 31 de març de 1943. Els primers anys d’escola van transcórrer a L’Escola La Vila, on ja va començar a mostrar la seva capacitat per a la tecnologia i l’enginyeria.
Amb 16 anys, Pere Trijueque es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola Industrial. Fou becari distingit pels bons resultats en el segon curs de la carrera, l’any 1963 i, un any més tard, es graduà com Pèrit Industrial Químic. En acabar els estudis i el servei militar començà a treballar a l’empresa Vincke, a Palamós, on va desenvolupar tota la seva vida professional entre 1964 i 1996. L’any 1969 es casà amb Esther Maria i Vilanova amb qui van tenir dos fills.
Es pot dir que en el vessant de la investigació en la història local Pere Trijueque era autodidacta. El seu interès començà ran del trasllat de l’empresa Vincke a la Pietat atès que un dels propietaris li va demanar antecedents del paratge, i llavors ell amb el propòsit de documentar-ho començà a aficionar-se a la recerca.
El temperament inquiet de Pere Trijueque i la seva gran capacitat de treball el van portar a compaginar el seu ofici d’enginyer amb la seva nova afició d’investigador. A l’empresa, per motius professionals, es va endinsar en el món de la informàtica que ràpidament veié com a eina que li permetia, en el camp de la investigació processar tota la informació que anava obtenint.
Des que el 1988 publicà el seu primer treball monogràfic a la prestigiosa publicació de l‘institut d’Estudis del Baix Empordà els seus articles es van anar succeint:
“Nota sobre la capella de la Pietat” (Palamós). Any 1988
“Retaules del s. XVI a Palamós, Vila-romà i Vall-llobrega”. Any 1990
“Emplaçament del Palau reial de Palamós”. Any 1991
“Els quatre genets de l’Apocalipsi a Palamós. (1630-1750)”. Any 1992
“Inventari del castell de Vila-romà (1411)”. Any 1992
“L’església parroquial de Santa Maria de Palamós. Notes inèdites”. Any 1993
“El campanar de l’església de Sant Martí de Romanyà”. Any 1993
“Els molins fariners de la batllia de Palamós”. Any 1994
“Un projecte de convent a la Pietat de Palamós”. Any 1995
En format de llibre fou el 1991 que presentà el treball El convent del Agustins de Palamós, primer volum de la Col•lecció de Quaderns El Cau i, des de llavors, els títols que es ressenyen a continuació són els publicats, alguns per l’Ajuntament de Palamós d’altres pel mateix autor:
Sant Joan de Palamós, de barri a poble segles XII a XIX . Any 1992
Cròniques d’una vila (1277-1543) fets, embolics, lluites i altres cabòries d’un lloc anomenat Palamós. Any 1995
Cròniques d’una vila (1544-1694) fets, embolics, lluites i altres cabòries d’un lloc anomenat Palamós. Any 1996
Breu recull de la història de Palamós. Any 2000
La gent de la vila de Palamós, 1562-1950. Any 2002
La gent de Sant Joan (Vila-romà), 1562-1950. Any 2006
1907-2007. Aigües de Palamós. Cent anys fent poble. Any 2007
Cent anys de brigada municipal. Palamós 1906-2006. Any 2007
L’escola Ruiz Giménez. 75 anys d’ensenyament públic a Palamós, 1933-2008. Any 2009
Palamós pedra a pedra, rajol a rajol. Evolució de l’estructura urbana. Els barris, els carrers, les cases. Any 2010. Reeditat l’any 2016
Així mateix, Pere Trijueque també ha estat autor i editor de la Col•lecció Guspires, petits quaderns monogràfics d’història local:
Pirates, esclaus i captius a Palamós. Any 1999
El termenal de Palamós. Any 1999
Els masos de Vila-romà (1a part). Any 1999
Els masos de Vila-romà (2a part). Any 1999
Els rius de Palamós. L’Aubi la fera temible. Any 1999
Santa Eugènia de Vila-romà. Bressol de Palamós. Any 1999
Administració i Govern de Palamós. Dels tocs de campanes a la democràcia. Any 2000
Toponímia de Vila-romà i Palamós. Paratges entranyables records d’un passat (1a part). Any 2000
Toponímia de Vila-romà i Palamós. Paratges entranyables records d’un passat (2a part). Any 2000
La vall de Bell-lloc . Enigmes, misteri i encís. Any 2003
Breu història de Vall-llobrega (I). Orígens, la Parròquia, l’Administració i el Paisatge. Any 2003
La Parròquia de Santa Maria de Palamós. Any 2003
Breu història de Vall-llobrega (II). Els masos. Any 2003
Els senyorius feudals de la Batllia de Palamós. Any 2003
Al costat d’això ha estat autor i editor de la capçalera setmanal El Blet i el Blat, on recollia continguts històrics juntament amb temes d’actualitat local, en total va publicar 154 números apareguts entre el 25 desembre de 2009 i el 21 de setembre de 2012.
Participà com a autor a la col•lecció del Museu de la Pesca Quaderns blaus :
Pirates, esclaus i captius a Palamós (revisió de la Guspira, n.1). Any 2009
Corsaris a Palamós. Any 2011
I també va ser coautor de les obres:
El port de Palamós. Any 2003
Vall-llobrega, una passejada per la seva història i per les seves llegendes. Any 2014
A banda de tots aquests treballs, cal destacar les aportacions de Pere Trijueque en forma de nombrosos articles de contingut històric a la revista Proa primer, i al setmanari La Proa, després.
Pere Trijueque formà per de la junta de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, de la qual també en va ser vice-tresorer.
En el seu afany de divulgar la història de Palamós i Sant Joan, Pere Trijueque també va col•laborar amb l’emissora local Ràdio Palamós exercint de documentalista de diversos programes.
Cal destacar el seu període com a regidor de l’Ajuntament de Palamós, càrrec que va exercir entre el juny de 1995 i el juny de 1999.
Pere Trijueque formà part del Consell Municipal de Cultura, del Consell redactor de L’Abans, i va col•laborar en la identificació dels noms de lloc i en altres qüestions històriques en la redacció del Pla General, on va documentar cartografia i toponímia. La seva feina ha servit de base per revisar els noms d’indrets, per donar noms a carrers o per a confeccionar el propi mapa del municipi.
Pere Trijueque i Fonalleras dedicà tot el seu temps a compaginar la recerca amb la família. I, fins els darrers moments de la seva vida, ha orientat i compartit el seu coneixement profund de les fonts històriques, amb la generositat i la joia de la seva estima per Palamós i Sant Joan.
