L’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós ha iniciat el procés que permetrà la restauració de les dues escultures de l’artista palamosí Enric Pagès López (1908-1981), situades als Jardins de l’1 d’octubre, del passeig del Mar.
Aquest matí (23/03/22) operaris de la Brigada Municipal, amb la supervisió de tècnics de l’Àrea de Patrimoni, han dut a terme les tasques que han permès retirar aquests monuments dels parterres on es trobaven ubicats, per a ser traslladats als tallers de l’empresa especialitzada en restauració, on es faran les feines de reparació, millora i embelliment de les dues figures.
Es tracta de les escultures, “Homenatge a la dona” i “Homenatge a la mare”, que varen ser cedides pel seu autor a la Vila de Palamós, i des de l’any 1953 es troben ubicades en dos dels parterres enjardinats que envolten la zona del brollador. Ambdues estàtues ja varen ser sotmeses a una primera restauració l’any 1998, però al llarg dels darrers vint anys han sofert diversos actes vandàlics, que han suposat desperfectes.
La intervenció prevista permetrà la reconstrucció, entre altres, de la mà dreta de la imatge que representa la mare amb el nen, ara amputada; i els dits de la mà esquerra de l’altra figura, que varen ser tallats. A banda les estàtues presenten pèrdues de suport a la base i un aspecte degradat, per la qual cosa s’ha determinat aquesta restauració integral.
L’escultura “Homenatge a la dona”, es relaciona amb una representació que l’artista va fer de la reina Elisenda de Montcada, consort de Catalunya i Aragó des de 1322 i que va ser la quarta esposa del rei Jaume II. La llegenda literària situa escenes de la seva vida entre Palamós i Calonge, com la que la relaciona amb el castell de Vila-romà, situat a la vall de Bell-lloc. L’obra “Homenatge a la mare” recorda, segons fonts orals de la família de l’autor, la mare i el seu fill que es van ofegar prop del passeig del Mar a les terribles inundacions que va patir Palamós l’any 1908, quan cercaven un segon fill, que s’havia perdut.
Un cop enllestides aquestes tasques de restauració de les dues peces escultòriques, aquestes es tornaran a situar de nou en els seus emplaçaments dels parterres dels Jardins de l’1 d’octubre.
Enric Pagès López
La biografia del palamosí Enric Pagès López (1908-1981), dibuixant, pintor i escultor, es troba lligada a una nissaga d’intel•lectuals i impulsors del Baix Empordà. El seu avi l’August Pagès Ortiz (1877-1879) fou l’artífex del tramvia del Baix Empordà i alcalde de Palamós, el seu besavi Narcís Pagès Prats era cronista de la Revista de Girona i del Setmanari de Palamós, on escrivia sobre història.
Va iniciar la seva trajectòria amb el dibuix, i col•labora a La Veu de Catalunya en els anys vint. Realitza els seus estudis de delineant a Barcelona i entra com ajudant a l’estudi de l’arquitecte i músic Antoni Puig Gairalt, a través del qual comença el seu aprenentatge i interès per l’activitat pictòrica. L’any 1935, Enric Pagès comença a treballar en el taller de l’escultor Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991) on aprèn les tècniques de modelatge, buidat i talla en alabastre.
De les seves exposicions cal destacar la del 1943 a les Galeries Layetanes on mostra un conjunt d’escultures de fusta. També consten dues exposicions més seves a finals dels quaranta a Girona i Barcelona.
La seva producció escultòrica és limitada, la major part de les obres són en mans de la família de l’artista i estèticament es troba lligada a l’estil del seu mestre i amic, l’escultor Joaquim Ros, d’un realisme renovat, amb unes figures estilitzades i allargassades. En el mateix passeig de Palamós hi ha un altre obra escultòrica seva, el bust en bronze de Julio González Hontoria, del 1957, en homenatge al tinent de navili que va morir en les tasques de salvament al llarg de les inundacions de Palamós el 1908. A l’altar de l’ermita de Bell-Lloc hi ha una escultura seva del 1943 que representa Santa Maria, realitzada conjuntament amb el seu germà, Rafael Pagès López. El 1959 va elaborar uns caps per a restaurar la façana de la portalada de llevant de l’església de Santa Maria de Palamós.
També es destaquen obres escultòriques d’Enric Pagès com el de la figura masculina del Déu Mercuri, que data de mitjans dels anys quaranta, i que es conserva a la Cambra de Comerç de Palamós; o bé a l’escola Vedruna de Palamós on hi ha una estàtua d’una mare de Déu.
Enric Pagès va ser un dels fundadors de la revista Proa el 1955, juntament amb Martí Camós, Lluís Collel, Lluís Ensesa, Antoni Plaja, entre d’altres. També va ser un dels col•laboradors habituals d’aquesta publicació amb textos en un primer moment de crítica i divulgació d’art i més endavant sobre temes relacionats amb Palamós i el paisatge de la Costa Brava. A la revista hi ha nombrosos linòleums seus de paisatges i habitants de Palamós i entorns, de gran qualitat tècnica.
L’any 1974 la galeria Tramontan li va dedicar una exposició antològica on es varen mostrar dibuixos, olis i escultures, com a homenatge a la seva figura i amb motiu dels cinquanta anys dedicats a la creació artística.
